UN LUGAR – Nilda Beatriz Sena

img_9850b[1]

www.martapapiol.com

 

Tengo la ilusión que existe un lugar,

en el alma, en el corazón,

donde la música es suave

y no lastima los oídos,

 donde el espíritu se alegra al convivir.

Será tal vez donde la voz callada vive en paz,

sin penas ni  dolor.

En ese lugar, en un capullo suave

 tu mirada envuelve el mundo

resplandeciente  iluminando

con alegría a tu alrededor.

Es la oportunidad que encontró Dios,

de brindarnos muestras de su amor.

Tu presencia en nuestras vidas

es la prueba mejor,

que Él está presente en nuestro caminar.

 

 

Nilda Beatriz Sena

“ÉS CARÍCIA…” Paula Ensenyat

1452084974230

http://milanapau.blogspot.com.es/

 

És caricia allò que neix aquí dintre,

o és el desig el que la fa carícia?

Perduda en l’anar i tornar del dubte

S’esmicolen les respostes.

Com no ser una incògnita,

si sols conec l’interrogant?

Intent escoltar el vent

i em deman quin,

escolt un gemec llunyà

i em deman quin,

i si observo els ametllers,

tornen les preguntes:

Com es convertiren

les arrels en ales?

 

***

Abandonar l’abraçada

i contemplar-me nua

sota la pell que se’n va

 

***

Renta la cara al sol.

S’aixeca,

corre,

em reinventa

i sóc.

Els seus ulls contemplen

cada present

com si fos l’únic.

De sobte,

tot s’atura

i esclata la tempesta:

“Per què he de créixer, mare?”

 

 

Paula Ensenyat

 

PER A ÀGATHA – Teresa Costa-Gramunt

timthumb[1]

http://elveldharmonia.blogspot.com.es/

 

T’adreço paraula a tu, noia com joia preciosa.

I quan ja sóc en camí d’escriure el poema

m’adono que potser escau més que t’adreci un somriure amb els ulls,

amb els braços,

gestos maternals que parlen per ells mateixos, sense additius.

Honorem amb tu, noia preciosa, l’ànima del món en cada bri d’herba.

Beneïm amb tu la vida tal i com es manifesta.

 

Teresa Costa-Gramunt

DEMÀ – Joan Verdaguer

Phybridum[1]

https://www.facebook.com/joan.verdaguer.12?fref=ts

 

Demà escriuré per a tu un nou poema 

senzill i bonic com tant t’agraden,     

i obriré dins el meu cor una nova porta 

perquè entris sens temença a la meva nau.

 

Acaronaré els teus cabells llisos   

i faré dels teus ulls, un immens jardí,   

mentre somric prop dels teus llavis    

com un immens delit mai no gaudit.     

 

Acolliré les teves mans tendres      

prop les meves tremoloses i feixugues 

i et diré un mot a cau d’orella      

que et farà esclatar una rialla.    

 

I acabarà la nit sense adonar-nos     

que nostres cors ens pertanyen    

i oblidarem els bells mots   

entre imatges perdudes que ens separen.

 

 

Joan Verdaguer

CALENDARI MUT – TERESA JUBERT GRUART

primavera-1[1]

 

Quan camino entre natura

m´estimula

i apunto reflexions

i avui, em sento fràgil

i penso amb tu

que ets especial.

 

El teu cervell elevat 

de sentiments

ens demana

temps

per entrar al món

d´aquest potencial humà.

 

Tenim pressa!

si ens cauen llàgrimes

volem siguin d´alegria,

per això, caminarem de puntetes

per no destorbar

els cervells creatius.

 

Però vivim

en un desert de sentimens

on tot s’asseca

pel voler dels poderosos.

Nosaltres,seguirem caminant

pel calendari mut

dels vostres sentiments.

 

Corruptes, que del temps

molts en feu pols

i deixeu la vida

de tants pares i infants

a la incertesa.

 

Pares, que viuen a l´ombra

buscant sense parar

un far que els il-lumini

suportant el pes mort

de tantes ombres!

 

Tenim pressa

mentre esperem,

caminarem de puntetes

per no molestar

els cervells creatius!

 

Volem asssecar

tantes llàgrimes 

que moren soles

i el cor els fa mal

i els cansa.

 

Aquest sí és de veritat

un mal d´AMOR!!!

 

 

Teresa Jubert Gruart

 

 

 

 

ES HORA DE DORMIR – Antonia Pilar Villaescusa

IMG_20131105_231442

https://www.facebook.com/antoniapilar.villaescusarius?fref=ts

Déjame contemplarte.

Ahora, que solas estamos las dos.

Tocarte la piel.

Me gusta acariciarla cuando duermes.

¿Quieres que te lo cuente?

Será como una dulce canción de cuna….

 

Cuando tus ojos ya no me ven

abatidos por el sueño,

yo sé que visionan un mundo mágico

pleno de inocencia y fantasía,

y sin querer, se alejan de mí poco a poco,

lentamente,

adentrándose en un paraíso

donde tú eres como una hada prodigiosa.

 

Entonces te abrazo en mi pecho,

beso tus cabellos, tu frente,

y me siento feliz.

Te siento mía,

como una muñeca pequeña y bonita

que tiene miedo del lobo y la madrastra …

Y busca un rinconcito en mi pecho para esconderse ….

 

¡Que bonita eres así dormida!

Sabes princesa mía,

desde que tú naciste, todo es bello y florido

porque llevas en la mirada

la primavera encendida.

Y cuando duermes así, acurrucada en mis brazos 

Yo me sincero y te cuento lo que siento,

y no hay instante más hermoso en mi vida

que verte soñar como un ángel

mientras dibujo  mis palabras

en tus ojos dormidos.

 

Abrazadas nuestras manos.

Enlazados nuestros corazones.

Tú, cerca  de mí,

y poco a poco,

como un aliento de vida,

que el sueño, el sueño, el sueño ….

nos vaya haciendo a las dos, compañía…

 

Antonia Pilar Villaescusa Rius.

 

 

ASSOCIAR-SE O COL·LABORAR – ASOCIARSE O COLABORAR

CE5sQXZWEAEjESh[1]

Amics,

Tot i que la nostra associació no ofereix serveis, sí que treballem per poder sensibilitzar amb la cultura i això ens comporta unes despeses que intentem pal·liar amb la venda dels nostres pocs productes, com el gran CD “Notes blaves per l’autisme” o petits donatius que demanem als nostres esdeveniments.

Però també creiem que tenir-vos com a associats ens pot donar molta més força per assolir reptes i és per aquest motiu que us encoratgem a associar-vos amb nosaltres, per aconseguir que la nostra tasca de sensibilització sobre ‘autisme sigui una lluita amb l’ajuda del màxim de gent vinculada.

Per això us necessitem, no dubteu a associar-vos, només heu d’enviar un email a la següent adreça i us respondrem de seguida.

universagatha@gmail.com

SI NOMÉS SÓN 20 EUROS ANUALS!!!

Voleu ser part d’aquest Univers?

********************************************************************************

Amigos,

Aunque nuestra asociación no ofrece servicios, sí trabajamos para poder sensibilizar con cultura y esto conlleva unos gastos que intentamos paliar con la venta de nuestros pocos productos, como el gran CD “Notas azules por el autismo” o pequeños donativos que pedimos en nuestros eventos.

Pero también creemos que teneros como asociados nos puede dar mucha más fuerza para alcanzar retos y es por este motivo que os animamos a asociaros con nosotros, para conseguir que nuestra labor de sensibilización sobre el autismo sea una lucha con el ayuda del máximo de gente vinculada.

Por eso os necesitamos, no dudéis en asociaaros, sólo tenéis que enviar un email a la siguiente dirección electrónica y te responderemos enseguida.

universagatha@gmail.com

SI SÓLO SON 20 EUROS ANUALES !!!

Desea ser parte de este Univers?

 

 

 

 

UN PETÓ D’ANÍS – Emili Gil

IMG_4187

http://emiligil-emili.blogspot.com.es/

Sota la pluja fina que us encalçava,

amb els parracs molls, i la gola roenta,

escurant ampolles d’anís esplendorós,

us vau ajaure a l’insòlit recer del pesigolleig,

entre gespa fresca i fanals esvelts,

allà, al jardí del Vert-Galant.

Amarats, alçàreu els crits intensos del cor,

atenyèreu els núvols ebris de la pensa etèria,

escoltàreu el vals encerat de la pluja tèbia,

recordàreu els templers cremats,

i el darrer regalim d’anís us portà

el bes de sucre.

Ah, sí!, dolçament anisat!

«Malaguanyat!», dirien alguns imbècils que coneixes.

«Amargament ensucrat, tòtil!», t’acusarien d’altres.

«Que no veies que era una mala pècora?», afegirien, sorneguers.

Tu, però, has de reconèixer que l’anís,

el seu petó,

fou, certament, i malgrat tot,

dolçament ensucrat,

exquisidament impossible,

allà, a la riba tèrbola

 del Sena sense límits.

Emili Gil

QUAN – Josep Maria Fuster i Perelló

Somriure Tina

 

Quan l’Àgatha riu,

quina alegria! tots riem amb ella.

 

Quan l’Àgatha plora

no és tristesa, però vull plorar  amb ella.

Quan ella crida, el cor se’m tanca

o se’m fon. Després s’enlaira,

i em deixa sol.

 

I quan l’Àgatha torna riure,

omple de goig  la màquina del  món.

Es fa entendre tan sols amb   

l’esguard emmelat,

que projecta raigs de llum damunt la  malmesa terra.

Ha esdevingut la gaubança.

Si bé dels meus ulls s’escapen, encara, interrogants sense fi,

llàgrimes d’angoixa, d’incomprensió i de ràbia.

Però també d’esperança.

L’Àgatha és la més robusta esperança.

És en ella on està la vida.

 

 

Josep Maria Fuster i Perelló