Todas las entradas de: univers

SALA NEW FIZZ – NOU CD SOLIDARI «L’UNIVERS D’AGATHA»

Amics d’Univers Agatha Autisme, us fem avinent de la propera «Pre-presentació» del nou àlbum solidari L’UNIVERS D’AGATHA que es publicarà la propera primavera, a la sala NEW-FIZZ de Barcelona, Carrer Balmes, 83 de Barcelona (Balmes/València)

Amb:

AGUSTÍ MAS BLUES, JAVI JAREÑO, ROIGÉ, MIA FUENTES i CHICHARRO

10€ i l’exclusivitat de poder tenir anticipadament el doble CD solidari abans de la seva edició definitiva (amb l’import de l’entrada va inclòs el doble CD).

Aviat entrades anticipades a ENTRADIUM

Un àlbum on hi ha 25 participants:

Elliott Murphy, Max Sunyer, Enric Hernàez, Luis Robisco, Marta Elka, Jordi Sabatés, Emili Baleriola, James White Experience, Ibra Tomba Tomba, Joan Blau, Roigé, Ramon Aragall, Nativos en Alaska, Edu Quindós, Javi Jareño, Mon Casino Casamor, El Fill del Mestre, Mia Fuentes, Chicharro, Matías Costa, Mista B’Tista, Jordi Gomara, Jeroni Pagán, Agustí Mas Blues, Gabriel Maria Fuster.

Entrevista a OLIVIER DURAND

Foto, Oscar Chocano Almanza

O.D: «El arte siempre ayudó al mundo a cambiar en el buen sentido»

Continuamos nuestro ciclo de pequeñas entrevistas con uno de los grandes guitarristas actuales, Olivier Durand, fiel escudero de la leyenda Rock-Star Elliott Murphy, ha compuesto para Luz Casal y otras bandas más y queremos destacarlo como el autor del tema Univers Àgatha que podréis encontrar en nuestro disco NOTES BLAVES PER L’AUTISME, ahora ya en Spotify, y que podríamos considerarlo como la melodía identificativa de nuestra asociación.

Esta es su web:
https://www.olivierdurandguitar.com/

¿Cuáles son tus músicos de referencia?
Hay muchos de ellos. La creatividad de Miles Davis, las palabras de Bob Dylan, los dedos de Jeff Beck …

¿Qué opinas sobre la música que se hace en este momento?
Lo que siento es que la música se ha convertido más en un producto que en una obra de arte. Extraño la humanidad de eso a veces. Todas las nuevas herramientas son agradables y hacen que la grabación sea más fácil y económica, pero echamos de menos la calidez y ahora puede ocultar fácilmente la falta de talento.

¿Qué es la música para ti?
La música es vida y una buena forma de expresarse, de cruzar sus propias fronteras. Un concierto es un momento que compartes con los otros músicos y el público y es una sensación agradable.

¿Conoces el trastorno del autismo?
Todos lo descubrimos con «Rain Man», supongo. Así que ahora me siento más consciente de ello que antes.

¿Qué opinas de la difusión con cultura, en tu caso con la música, por causas de concienciación de un trastorno como el autismo u otras discapacidades?
Creo que es bueno usar todo tipo de arte para concienciar a la gente. El arte siempre ayudó al mundo a cambiar en el buen sentido.

Àgatha en las redes sociales

Barcelona, enero 2020

Me preguntan, varias veces, si no he llegado a pensar en que podría estar excediéndome al exponer a mi hija de 19 años y con autismo en las redes sociales.

Sinceramente, al principio sí que tenía cierto resquemor, la típica sensación de que podía estar rompiendo la intimidad de una persona que no entiende lo que le rodea y, por lo tanto, no podría defenderse de cualquier manipulación hacia ella.

Esta sensación sigue perdurando en mi mente y en mi manera de trabajar la concienciación por el autismo, pero tengo que decir que cada vez disminuye más, pues creo que, gracias a tratarse de un ser más que especial, inocente cien por cien y con una sensibilidad transparente, nos da a entender que somos el resto a los que se nos considera normales, como los atípicos.

Basta con ver o escuchar la cabecera de las noticias para darse cuenta de las barbaridades que estos seres considerados como normales están realizando, en un mundo cada vez más deteriorado y en el que priman los intereses personales por encima del de las personas.

Políticos deprimentes, economía en un alfiler, la Tierra cada vez más contaminada, guerras, enfermedades muevas.

Odios, atentados, pederastia, corruptelas, hambre que no interesa saciar, continentes perdidos por la desidia de otros continentes.

Falta de recursos para investigación, cultura por las nubes, desolación.

Y resulta que ella es la antítesis de todo esto. 

Sus imágenes con esa sonrisa que tendría que contagiar. Su alegría con esos saltos por toda la casa. Su mirada abierta. Su abrazo. 

Ella no tiene inquietudes, no conoce el mal, que le ronda tan de cerca, por otro lado…

Deberíamos fijarnos más en estos espíritus inocentes, sin malicia alguna, y aprender de esa bondad inherente a un ser especial. 

Por eso me gusta «jugar» con sus imágenes y transmitir esa falta de conexión con las personas, característica de quien tiene autismo, con sus miradas, sus sonrisas, su belleza, su excelsa inocencia, su paz…

No, de momento no pienso dejar de hacerlo.

Gabriel Maria Pérez – Presidente UNIVERS AGATHA AUTISME

Entrevista a la poeta CRISTINA COMPANY

Foto, Oscar Chocano Almanza

Quin/s és/son el/s teu/s poeta/es de referència?

Principalment la meva poeta de referència és la Montserrat Abelló. M’agrada la seva poesia breu i de llenguatge senzill i és aquest estil en el que millor expresso la meva poesia. Altres referències són de Ma. Mercè Marçal, Joan Brossa i Joan Salvat-Papasseit.

Què n’opines de la poesia que es fa actualment?

Jo penso que la poesia ha d’arribar perquè el lector la pugui fer seva i no s’avorreixi i deixi de llegir-ne. De poesia n’hi ha de totes formes però de la d’ara a mi m’agrada la que està ben construïda i és rica de vocabulari però que no necessiti un diccionari per entendre-la. La poesia massa rebuscada em deixa indiferent i no em fa sentir res. Però actualment s’està fent molt bona poesia també.

Què és per tu la literatura?

La literatura em va començar a interessar ja de gran. Mai havia estat bona lectora ni massa aficionada a la literatura quan era petita ni joveneta i jo crec que molta culpa era per les lectures obligatòries de l’escola o institut. No m’agradaven cap i se’m feia molt dur llegir-les. Sempre havia aprovat però mai gaudit. L’afició a llegir, a escriure, a expressar-me davant un full en blanc va començar a punt d’iniciar la cinquantena, però mai és tard per aprendre i deixar-se portar pels mots. Ara, no podria passar sense escriure i llegir.

Coneixes el trastorn de l’autisme?

El trastorn de l’autisme el vaig conèixer de veritat quan us vaig trobar a tu i a l’Àgatha. Fins llavors tenia la referència de coses que es comentaven i de la pel·lícula Rain Man. O sigui que en sabia ben poc. Conèixer a l’Àgatha em va obrir els ulls del que realment era l’autisme i entre les vostres xerrades i el que em vaig anar documentant, ara sé que és realment l’autisme, els graus que existeixen i les diferents varietats, encara que mai se’n sap prou i cada dia n’aprenc una mica més.

Què n’opines de la difusió amb cultura i en el teu cas, amb la poesia, per causes de conscienciació o divulgació d’un trastorn com l’autisme o d’altres (dis)capacitats? Doncs em sembla que és una forma d’apropar a la gent el que famílies com la teva es troba cada dia i des de fa molts anys. Per una banda cridem l’atenció amb tot el que es refereix a la cultura i per tant fem participar a la població d’actes que, a la vegada que promou música, poesia, dansa, pintura…, acosta el trastorn de l’autisme d’una forma planera i distesa, intentant normalitzar així un trastorn que també viu entre nosaltres. En quant a mi, que vaig la divulgació a través de la poesia, crec que és de la manera que jo puc expressar millor el que em transmet, per exemple, una tarda amb l’Àgatha. La poesia és l’expressió del sentiment i de l’experiència en qualsevol de les seves manifestacions

ENTREVISTA A CHICHARRO


Avui entrevistem al jove músic Willhelm Chicharro. Gran músic emergent amb una enorme projecció, els seus temes enganxen. El seu últim treball és l’EP «Encontró el norte, perdió el sur» compta amb col·laboracions com la de «El niño de la Hipoteca».

Aquí teniu el link del Yotube del seu anterior treball «Un Chicharro en el árbol»:
https://www.youtube.com/watch?v=Y-jWZxnuLYk

Quin/s és/son el/s teu/s músic/s de referència?
Vaig néixer escoltant la Oreja de Van Gogh perquè el meu pare n’era molt fan. Poc després vaig descobrir Estopa (es van convertir ràpidament en referents), Hombres G, El Canto del Loco… Amb 13-14 vaig passar per una època més punk escoltant música en anglès com The Offspring, Good Charlotte, Blink 182 i després vaig fer ràpidament el canvi a cantautors «antics» com Serrat i Sabina perquè la meva mare tocava moltes cançons seves a casa amb la guitarra. Amb 17 anys descobreixo Extremoduro i al·lucino. Només els escoltava a ells! I per fi, de rebot per youtube, descobreixo a El Niño de la Hipoteca i al Rafa Pons i entro en el món dels cantautors amb Kanka, Antílopez, Mundo Chillón i un sense fi de noms. Actualment estic escoltant molt tangos argentins i intentant investigar noves arrels sud-americanes. Així que referents molts i que varien amb el temps. Crec que per això no sé fer un sol estil de música.

Què n’opines de la música que es fa actualment?
Opino que hi ha molta oferta per a poca demanda. El sector underground puja amb molta força. Les xarxes socials han estat de gran ajuda per a molts. D’altres s’han quedat enrere i els hi costa més pujar per la falta de domini d’aquestes. De tota manera, el que val, acaba arribant al seu públic (o almenys confio que sigui així).

Què és per tu la música?
És una forma d’anar a molts psicòlegs alhora. Escrius una cançó, que és tot un procés i cadascú té el seu, i la comences a tocar davant de gent amb idees totalment diferents i reaccions variades. És molt divertit veure la cara del públic quan expliques una història i posteriorment la converteixes en forma de cançó.

Coneixes el trastorn de l’autisme?
Sí, el conec. Des que conec el Gabriel Maria Pérez m’he informat molt de l’assumpte. Intento ajudar a totes les causes benèfiques que puc ja sigui com a músic en concerts solidaris o com a persona (entenent la diferència del context), col·laborant amb el banc d’aliments, Creu Roja… 

Què n’opines de la difusió amb cultura i en el teu cas, amb la música, per causes de conscienciació o divulgació d’un trastorn com l’autisme o d’altres (dis)capacitats?
És importantíssim saber que la música és una eina massiva de comunicació a moltíssima gent. Molts músics arriben a pujar a escenaris davant de 1, 10, 100, 1000 i milers de persones i tenen l’arma de poder dir i difondre el que pensin. Són un altaveu de divulgació molt important i la majoria d’ells són persones amb ganes d’intentar anar en una direcció millor si a vegades ens desviem com a éssers humans.

EDUARD MIRÓ SALADRIGAS

Eduard Miró Saladrigas recita a l’Escola Superior de Música Jam Session, el passat 1 d’abril 2016 en la presentació del CD solidari NOTES BLAVES PER L’AUTISME i commemorant el Dia Internacional de l’Autisme Gràcies Oscar Chocano per l’enregistrament

Entrevista a Ricard Pérez Fuster

Avui entrevistem al novel·lista i relataire Ricard Pérez Fuster, guanyador de varis premis, ha publicat el llibre de relats breus «De solituds i tempestes» i la novel·la de suspens «Comdemnats», ambdós treballs amb un gran èxit de la crítica i lectors.

Quin/s és/son el/s teu/s escriptor/s de referència?

Franz Kafka, James Joyce, Marcel Proust, Arthur Conan Doyle, Fernando Pessoa, Julian Barnes, Sandor Marai, Eduardo Mendoza, Paul Auster, Milan Kundera, Charles Bukowski, … 

Què n’opines de la literatura que es fa actualment?

No m’interessa la novel·la històrica ni tantes obres de novel·la negra que tant es prodiguen . Passo dels mediàtics.  Els escriptors que actualment em fan més el pes són els que experimenten sense fer-se els autocomplaents.


Què és per tu la literatura? Una part molt important de la meva vida. M’agrada llegir i escriure. Em fa fugir de la realitat sense haver de prendre drogues. 

Coneixes el trastorn de l’autisme?

Sí. Tinc una nebodeta que el té i conec  les penes, estimació i treballs dels seus familiars més directes. 

Què n’opines de la difusió amb cultura i en el teu cas, amb la literatura, per causes de conscienciació o divulgació d’un trastorn com l’autisme o d’altres (dis)capacitats?

Fonamental. Les arts no només han d’entretenir, també tenen la funció de lluita i conscienciació. El sistema establert és massa rígid. Cal buscar les escletxes perquè passi la llum de les persones amb idees. 

«A una estatua» (Llimona) Miguel Moreno


Mi pensamiento: tuyo, que te piensa,
ya no puede huir de tu imagen bella,
y me arde el amor como una estrella,
cada noche, cuando el amor te piensa.
Y de día, como un sol que me quema,
me hiela el corazón tu imagen fría.
Por tenerte mi amor, ¿ qué no daría,
si eres verso dentro de mi poema?
 Yo te sueño a pesar de la distancia…
tan cerca que mis manos casi tocan.
Tu cuerpo, tu ternura, me dislocan,
hasta hacerme el esclavo de tu gracia.
Cada día, me acerco a tu jardin,
por ver si te haces realidad al fin.
 
 
Miguel Moreno Ortiz
07.07.2015