Todas las entradas de: univers

Entrevista a AGUSTÍ MAS

Foto by Oscar Chocano

A.M.: «És sempre bo fer divulgació tant del trastorn de l’autisme com d’altres discapacitats i si és amb l’ajut de l’art i la música encara millor»

Aquesta vegada entrevistem a l’esplèndid i reconegut guitarrista i bluesman AGUSTÍ MAS, un dels músics referents del blues a les nostres terres, amb un riff personal basat en el rock dels 70 i influenciat cent per cent del blues més clàssic al més modern.
Un mestre de la música solidari en vàries causes, ha tocat per la nostra associació vàries vegades.
Actualment té la seva pròpia banda, l’AGUSTÍ MAS BLUES, a part de participar en vàries col·laboracions més.
Aquest és el seu Facebook:
https://www.facebook.com/agusti.mas.1

Quin/s és/son el/s teu/s músic/s de referència?
Jimi Hendrix, Jeff Beck, Peter Green, Eric Clapton, Albert Collins, BBKing, Miles Davis, Frank Zappa.

Què n’opines de la música que es fa actualment?
Jo ho veig interessant. Sempre estic interessat en els nous corrents musicals i en la pròpia evolució  dels diferents estils que m’agraden, Blues, Rock, Jazz… Hi ha noves idees en tots els estils.

Què és per tu la música?
És el més important que m’ha passat a la vida, no podria existir sense la música.

Coneixes el trastorn de l’autisme?
Conec el trastorn de l’autisme des de fa temps

Què n’opines de la difusió amb cultura i en el teu cas, amb la música, per causes de conscienciació o divulgació d’un trastorn com l’autisme o d’altres (dis)capacitats?
Es sempre bo fer divulgació tant del trastorn de l’autisme com d’altres discapacitats i si és amb l’ajuda de l’art i la música encara millor.

NOTES BLAVES PER L’AUTISME (REEDICIÓ)

https://www.amazon.es/Notes-Blaves-lAutisme-Varios-Artistas/dp/B082GYGJ6Y

Gràcies a l’ajuda desinteressada del cantautor JOAN BLAU hem reeditat el CD solidari que vam publicar ara ja fa 4 anys, amb un nou tema del músic balaguerí «Sentint»

Us el podeu descarregar ja a diferents plataformes d’internet, a peu de la imatge teniu el link d’AMAZON.

Us recordem els músics participants:
OLIVIER DURAND
JORDI BATISTE
JAVI JAREÑO
MAX SUNYER
JORDI GOMARA
PERE PÈRIES
JERONI PAGÁN
INE MAGUIRE
SERGI DANTÍ
PEDRO CARIDE
LAURA JAREÑO
AMADEU CASAS
MÄRZ
MON CASINO CASAMOR
JORDI SABATÉS
JOAN BLAU

Entrevista a MAX SUNYER

Foto by Oscar Chocano Almanza

Avui entrevistem a un dels músics icones catalans per excel·lència, Max Sunyer.
Membre de grups llegendaris com Vértice, Tapiman, Iceberg i Pegasus (actualment de gira de comiat).
Meravellós guitarrista i també amb un gran sentit de la solidaritat i un d’aquells cors grans de veritat.

Max Sunyer participa en el nou àlbum musical solidari «L’UNIVERS D’AGATHA» que es publicarà a la primavera, on hi ha 25 músics i del que es farà una presentació avançada el proper 29 de febrer a la sala New Fizz de Barcelona (Carrer Balmes, 83)
http://www.universagatha.org/#event|presentacio-no-oficial-nou-cd-lunivers-dagatha|202

Entrades anticipades a ENTRADIUM:
https://entradium.com/events/l-univers-agatha-work-in-progress

Quin/s és/son el/s teu/s músic/s de referència?
Django Reinhardt, Wes Montgomery, Jim Hall, Miles Davis, Charlie Parker, Mingus, Peter Green, Jimi Hendrix, Joe Pass, René Thomas, Jimmy Raney.

Què n’opines de la música que es fa actualment?
Penso que és molt interessant, encara que hi trobo un excés d’electrònica. Jo sóc més d’instruments físics tocats per els intèrprets.

Què és per tu la música?
És el medi expressió per excel·lència; em permet volar, viatjar a mons paral·lels i expressar totes les meves emocions, bolcar-les al públic i sentir el feedback com em re-alimenta.

Coneixes el trastorn de l’autisme?

Què n’opines de la difusió amb cultura i en el teu cas, amb la música, per causes de conscienciació o divulgació d’un trastorn com l’autisme o d’altres (dis)capacitats?
Crec que la cultura és un mitja de conscienciació/divulgació molt poderós. La música, en particular, potser és la més poderosa perquè consisteix en ordenar sons de manera immediata i inaprehensible, provocant la màxima atenció de l’oient.

Entrevista a ELLIOTT MURPHY

Foto by OSCAR CHOCANO

Nuestra nueva entrevista es con el músico neoyorquino Elliott Murphy, una de las grandes voces de la música rock, referente para mucho músicos, con una larga carrera a sus espaldas.
Amigo de Bruce Springsteen, quien le hace subir al escenario a cantar juntos cuando coinciden en la ciudad donde Bruce hace sus conciertos.
Una leyenda de la música que mezcla el rock y el folk con una exquisitez absoluta y generando buen rollo allá por donde actúa.
En junio de 2018 actuó en la sala Luz de Gas en un concierto solidario por el autismo organizado por nuestra asociación.
Esta es su web:
https://elliottmurphy.com/

Elliott Murphy participa en el nuevo álbum musical solidario «L’UNIVERS D’AGATHA» que se publicará en primavera, donde participan 25 músicos y de la que se hará una presentación avanzada el próximo 29 de febrero en la sala New Fizz de Barcelona (Calle Balmes, 83)
http://www.universagatha.org/#event|presentacio-no-oficial-nou-cd-lunivers-dagatha|202

Entradas anticipadas en ENTRADIUM:
https://entradium.com/events/l-univers-agatha-work-in-progress

¿Cuáles son tus músicos de referencia?
Supongo que la mayoría de mis «músicos de referencia» serían aquellos a quienes escuchaba y en los que estaba influenciado cuando estaba aprendiendo a tocar la guitarra, escribir canciones y juntar bandas. Es una lista larga y ecléctica y espero no olvidar a nadie: Bob Dylan, Lou Read, Miles Davis, Brian Jones y Keith Richards, John Lennon y George Harrison, Leonard Cohen, Eric Clapton, Jeff Beck … y luego llegó Bruce Springsteen, Tom Petty y Tom Waits de mi propia generación.

¿Qué opinas sobre la música que se hace en este momento?
Bueno, es difícil de decir porque solo escucho la música que me gusta. Debo haber escuchado cientos de veces los magníficos álbumes de «Western Stars» de Bruce Springsteen. Pero sobre todo escucho la música que me gusta en Spotify y, a veces, canciones de Chuck Prophet o The JayHawks o Lucinda Williams o incluso Linda Ronstadt aparecerán y a mí me gustan mucho. Mi hijo Gaspard es productor y escucha todo, así que incluso me expongo al hip-hop a través de él y puedo apreciarlo.

¿Qué es la música para ti?
De alguna manera es lo mismo que la música para todos los demás: entretenimiento, diversión, una forma de conectar mi alma con mi cerebro, una forma de escapar de las ansiedades de todos los días viviendo en este dulce y viejo mundo. Y personalmente la música ha cambiado mi vida, es la razón por la que vivo en París, por ejemplo. ¡También es mi trabajo, así que trato de ser bueno!

¿Conoces el trastorno del autismo?
Sé que es un trastorno muy misterioso con tantas preguntas sin responder. He oído hablar de músicos autistas que pueden tocar Bach en el piano pero no pueden hablar con nadie. O niños con autismo que pueden hacer ecuaciones matemáticas muy complicadas sin un error y todo en su cabeza. Y he oído que hay varios grados sobre un trastorno del autismo. Probablemente, como la mayoría del público, sé muy poco.

¿Qué opinas de la difusión con cultura, en su caso, con la música, por causas de concienciación de un trastorno como el autismo u otras discapacidades?
Creo que hay muy poca difusión en realidad. A veces, un concierto como el que presenté en Barcelona para la asociación Univers Agatha intenta ayudar a crear conciencia. Recientemente contribuí con una canción mía «A Touch of Kindness» a una película sobre niños autistas en Francia. A veces los padres ni siquiera quieren usar la palabra autista para describir a sus hijos debido al temor que la sociedad tiene de las personas que no son como todos los demás. Recuerdo tocar en otro espectáculo en Italia para niños con discapacidad mental y repartieron camisetas que decían: «Desde la distancia, todo el mundo parece normal». ¡Me encanta eso!

F. Xavier Simarro Montané (Poema)

«Avui compartim aquest petit gran poema d’en Francesc Xavier Simarro, gran poeta guardonat amb innumerables premis literaris.
Un plaer i un honor per la nostra associació»

D’algun fil penja el nostre saber dir.
Pinçar la paraula justa de dins
Que volarà finestra oberta enllà.
Que la rebi un estenedor afamat,
ferit de mil sols i algun fel estrany.
Graella per rostir llengües de drap.

F. Xavier Simarro Montané.
Del llibre, “La vida està en perill”
Edicions Tremendes, 2018

Entrevista a JERONI PAGÁN

Foto by Ferran Descarrega

Avui entrevistem al pianista, compositor, arranjador i expert musical Jeroni Pagán (Jrx Planant a les xarxes socials).
Polifacètic en les seves composicions musicals que passen des de la música més intimista fins a cavalcar entre la clàssica, el jazz i el blues, amb col·laboracions i participacions en vàries bandes com «Qué pasa contigo, trio?», «Agustí Mas Blues» i haver fet arranjaments de grups tan importants en la història de la música com «Falsterbo Marí» i molts més.
Actualment és el cap d’estudis de l’Escola Superior de Música Jam Session de Barcelona.

El Jeroni participa al nou àlbum musical solidari «L’UNIVERS D’AGATHA» que es publicarà a la primavera, on hi participen 25 músics i del que es farà una presentació avançada el pròxim 29 de febrer a la sala New Fizz de Barcelona (Carrer Balmes, 83):

http://www.universagatha.org/#event|presentacio-no-oficial-nou-cd-lunivers-dagatha|202

Aquests són els liks de les seves xarxes socials:
https://www.facebook.com/jrxplanant
http://jrx-algaliaestudi.bandcamp.com/
http://algaliaestudi.blogspot.com/
https://soundcloud.com/algaliaestudi
http://www.algaliaestudi.com/

Quin/s és/son el/s teu/s músic/s de referència?
Aquesta és un pregunta que veig en moltes entrevistes i que al principi sempre llegia amb interès les diferents respostes però crec que el nostre bagatge està format per tot el que has escoltat al llarg de la teva vida. Me n’adono quan redescobreixes músics que feia temps que no escoltaves i notes la seva influència en les pròpies composicions. En el meu cas, el ventall és prou ample perquè abraça des de la música clàssica fins les noves tendències. 

Què n’opines de la música que es fa actualment?
És cert que el llenguatge musical és finit si no incorporem noves maneres, formes i tecnologies que enriqueixin la comunicació musical. Trobo però, que en l’actualitat tornen a haver-hi músics interessats en la interacció de tots aquests recursos per experimentar amb una música de sobrada qualitat. Ara, hi ha camins que no m’agraden i, en la meva opinió, empobreixen el panorama musical: música electrònica de consum feta amb l’única idea de guanyar diners i grups de músics mediocres que s’apunten a una moda que estigui funcionant amb la idea també de triomfar. Per sort, en aquestes dues categories, el recorregut és proporcional als seus estudis musicals… Però per mi, la tercera categoria encara és pitjor: els grups tribut, integrats normalment per músics més ben preparats que els músics de les bandes que tributen i que sí, que com a professionals tenen tot el dret de guanyar-se la vida però la seva aportació a l’evolució creativa de la Música és nul·la. Molta culpa la tenen els mànagers que no arrisquen, però en definitiva és una manca d’educació i cultura musical estesa arreu, que no ajuda a que els músics afavoreixin la seva visió creativa i avancem cap a noves tendències amb bases fermes i interessants. 

Què és per tu la música?
Per mi és la meva vida. De petit vaig començar a estudiar-la, em va escruixir i ja mai més l’he deixada. I espero que ella no em deixi a mi. Però a part de la meva relació personal amb ella, també és un llenguatge universal, frase trillada però talment certa perquè si coneixes el seu idioma pots interactuar amb qualsevol músic del planeta sense necessitat de comunicació verbal. La Música, a més, interactua amb les nostres neurones i les fa reaccionar, tal com demostren els darrers estudis neuronals. Potser no sana però és una eina molt poderosa en l’ajuda als pacients amb discapacitats mentals.

Coneixes el trastorn de l’autisme?
Sí. Malauradament la meva cosineta en pateix. I gràcies a la feina del meu cosí i cap d’Univers Àgatha, ens hem anat sensibilitzant i aprenent tot el que se sap d’aquest trastorn. Això em va ajudar, per exemple, amb un alumne amb diagnòstic d’asperger per poder entomar la meva relació amb ell com a professor. Quan al principi dic malauradament, em refereixo en el seu patiment quan s’enfronta a una societat que no està pensada per lidiar amb persones amb trastorns. Però ella és un encant que et menjaries a besades. I com no, el nostre mitjà de comunicació és la música: quan sap que hi sóc a prop, espera pacientment que em posi al piano i li improvisi melodies senzilles. Aleshores, s’emociona i canta. Però també és crítica i si no li agrada, fa mitja volta i desapareix. Un amor!!

Què n’opines de la difusió amb cultura i en el teu cas, amb la música, per causes de conscienciació o divulgació d’un trastorn com l’autisme o d’altres (dis)capacitats?
Tot un encert i que cal recolzar molt més. De fet, se n’hauria de fer sempre i en qualsevol situació per tal de conscienciar la nostra societat. Si a més, ho fas a través de la cultura, la incidència és més plena perquè sóc del parer que una societat més culta i educada ens farà ser millors persones.


Doctor Ángel Riviere

«Lo que hago no es contra ti. Cuando tengo una rabieta o me golpeo, si destruyo algo o me muevo en exceso, cuando me es difícil atender o hacer lo que me pides, no estoy tratando de hacerte daño. Ya que tengo un problema de intenciones, no me atribuyas malas intenciones. Batallo para entender lo que está bien y lo que está mal»

Dr. Ángel Riviere