Archivos mensuales: febrero 2015

LOS UNIVERSOS DE ÀGATHA – Pepe Frutos

estrella1[1]

https://www.facebook.com/pepe.frutos1/about

Para todas las Àgathas,

mis palabras inciertas,

inseguras e inquietas.

 Para quemar los silencios

con mi tenue susurro

y con esa delicada llama

querer alumbrar su universo.

Para que su arcángel mensajero

-su particular Gabriel-

torne en calor humano

el fuego devastador del olvido,

de la heladora sombra

en la que estamos sumidos.

Palabras para su Universo,

para alcanzar lo inalcanzable

o comprender lo incomprensible

pero palabras de Luz y Calor

escritas desde otros Universos

nunca ajenos,

nunca indiferentes.

Pepe Frutos, Salamanca

DINS EL CAOS – Montse Carreras Oliver

1419607184022

 

 

Dins el caos hi regna la pau,

dins  el caos s’hi amaga un cel blau.

Els ulls de la incertesa et gronxen l’ànima

i et despullen tendrament, amor.

Àgatha és el teu nom,

lucífer que omple de goig el nostre cor,

sota aquella mirada, càlida, de maragda,

es desfà el caos on hi regna la pau.

El més superflu és tònic,

ínfims detalls que ens fan vital

i partícips de la teva naturalitat.

Profeta de la vida,

dolça companyia,

guia en la foscor del dia.

Dins del caos s’hi amaga un cel blau,

gloriós, solcat de rimes i poesia.

Per tu, per mi,

un món per descobrir.

Àguila de Troia, primorosa solitària,

desfés el meu enuig.

Besem les parpelles del record,

ferma la porta dels trons

i deixem esguardar ta serena rialla

que forja la calma de les meves tempestats.

Dins el caos hi regna la pau,

dins el caos s’hi amaga un cel blau.

 

 

Montse Carreras Oliver

Dimarts, 11 de novembre del 2014

 

DIFERENTE – Marcelo Sosa Guridi

images5C508JAH

 

Diferente.

La palabra es dulce o dolorosa

según la boca que la pronuncie.

Los ángeles son diferentes,

y ellos ahí en su propio mundo

en su esfera de cristal.

Un padre orbita ese mundo,

busca sin suerte romper esa barrera,

poder entrar y sentarse y jugar;

decirle hola y recibir al menos una sonrisa.

El día amanece y la luz es diferente;

es que el amor atraviesa las esperas,

las esferas,

y cubre como un cielo nuevo,

diferente.

 

Marcelo Sosa Guridi, Montevideo – Uruguay

 

 

 

MARC – Josep Maria Sarabia

images[2]

http://www.laploma.org/es/index.php

El veia cada dia, al parc,  l’acompanyava una dona encara jove, probablement la mare, sempre seien al mateix banc, la dona obria una bossa de la que en treia una carmanyola. Amb infinita paciència li anava donant cullerades del contingut al nen que es resistia a ingerir l’aliment.

L’operació de donar-li el menjar durava força estona, quan acabaven el nen s’asseia a terra i començava a amuntegar pedretes, gairebé totes de la mateixa mida, ni massa grans ni massa petites, mentrestant la dona no parava de parlar-li, des del lloc on jo era no podia entendre que li deia, però per l’expressió del rostre deduïa que eren paraules tendres i dolces, el nen no semblava que se n’assabentés del que li deia la dona, absort com estava en la seva tasca d’amuntegar pedretes.

Va arribar la tardor i molts dies, si plovia o feia fred, la dona i el nen no apareixien pel parc, va passar tot l’hivern sense que hi anessin ni una sola vegada.

Per fi, quan ja la primavera era alguna cosa més que una prometença de bon temps els vaig veure arribar, ocuparen el banc de sempre, repetiren les rutines del menjar amb els problemes de costum, com feien abans el nen, que havia crescut considerablement, tornà a la tasca, interrompuda durant l’hivern, d’amuntegar pedretes, quan en tingué una bona quantitat va fer una cosa insòlita, les agafà amb les dues mans, caminà fins el banc on jo era i me les donà mentre em deia parlant amb certa dificultat:

-Té, són per a tu.

La dona s’havia aixecat i va córrer darrera el nen, cridant-lo:

-Marc, no molestis al senyor!

Ella va arribar al nostre costat just per a sentir les paraules del nen i la meva resposta de gratitud, em mirà amb els ulls lluents dient-me:

-A vostè li he de donar les gràcies, avui en Marc a fet un gran progrés.

Vam estar parlant una estona, em digué que en Marc, com jo suposava era el seu fill, patia una disfunció cognitiva, era autista, el fet de portar-me les pedretes i parlar-me representava un progrés molt significatiu en el desenvolupament del nen, a partir d’aquell moment en Marc i jo ens férem amics, cada dia m’oferia un grapat de pedretes que jo agraïa com si fos un Tresor.

 

novembre 2014                                              Josep Mª Sarabia

 

 

 

MICRORELATS UNIVERS ÀGATHA – Sergi G. Oset

std[1]

 

http://lamevaperdicio.blogspot.com.es/

Portals

          La nena recorria mons vedats a la impuresa amb la mateixa gràcia que el camp de gira-sols balla sota la batuta de l’espantaocells. Mons recordats només per caderneres de plàstic en gàbies d’or esmaltat i per fades rialleres que bufen mitges veritats a cau d’orella. Obria forrellats, considerats inexpugnables pels més grans mestres orfebres, només amb l’ajuda d’unes pinces d’estendre la roba i amb rialles de micos de drap. Voleiava el temps, damunt una catifa encantada, sargida, amb fragilitat, per cucs de seda que taral·lejaven poemes de llàgrimes salades i d’amor amarg.

Llepolies

          Bufa i bufa i empeny i empeny, amb l’alè fresc del xiclet de maduixa, la bombolla de sabó que s’enlaira sense pressa i sura per constel·lacions de sucre, tot cercant altres companyes que esclaten damunt de les fulles de nenúfar d’estrelles encara no nascudes i s’escolen per una cataracta de caramel líquid que emplena la gola de joia i humiteja els ulls cansats d’un gos pigall, que, rejovenit, remena la cua quan pot obsequiar, amb una llepada agraïda, la galta enrojolada d’una nena petita.

 

Sergi G. Oset

Barcelona, 08 de novembre del 2014

LA FINESTRA OBERTA – Encenalls de vida

images5T8MU4JJ

https://www.facebook.com/encenallsdevida.ginamel/about

La finestra oberta dels teus ulls,
guaiten els porticons entreoberts
de les nostres ignoràncies i volers.

Sons de rierols muts, s’escampen
Entre els còdols dels teus mots,
Sempre rodolant en aigües clares
cerquen la nostra amorosida remor.

Entre prades verdes i boscúries,
Intermitents trasllums de guspires
Ens cabussen en el mateix mar
La finestra oberta dels teus ulls.

 

Encenalls de vida

 

 

 

IGNASI VALLÈS

 

DISCAPACIDAD 18 DÍA DEL ASPERGER ÚN[2]

Un joven no imaginaba los cambios que había hecho después de tres años y medio. Los cambios se produjeron después de que un día decidió ir al psicólogo. Aquel día en mayo de 2011, el joven al subir del coche para ir a la consulta estaba nervioso y preocupado. Durante el camino se preguntaba que le va a decir, si tiene alguna enfermedad mental y si ha de tomar medicamentos. Al llegar a la consulta, sus piernas estaban temblando y quería ver ya el psicólogo.  Era el momento de un largo proceso. La primera palabra que oyó el joven del psicólogo, se puso a llorar. Quería desfogar-se, todo y que era una persona desconocida. El psicólogo estaba escuchando atentamente a cada palabra. Al acabar de hablar el joven, el psicólogo le dijo que era muy noble y que tenía Síndrome de Asperger. Le recomendó de ver un psiquiatra. El psiquiatra le recetó unos medicamentos. El joven ha tenido algunas épocas malas. Pero los medicamentos y su voluntad le ayudaron a afrontar los obstáculos que tenía en el camino. Todo este proceso le ha ayudado a tener más intolerancia y más ánimo.

 

 

Ignasi Vallès, Barcelona  –  20 anys (amb síndrome d’Asperger)

 

 

 

PAS A PAS – Josep Maria Repullés

images[5]

 

Des d’un món paral·lel

les imatges s’acumulen

en sensacions i vivències

espurnes d’amor, carícies

i pensaments vetats, soferts.

No hi ha temps per tristeses

ni paraules per retrets,

tan sols noves imatges

per recórrer un món nou,

ple d’obstacles per saltar

buits que cal omplir d’amor.

Un voldria connectar sensacions

però les distàncies són profundes

plenes de temors i preguntes

que no es poden resoldre

tan sols amb voler-ho.

Pas a pas i segon a segon

aquestes distàncies minven

per ser un recull de complicitat,

un ser i no ser en cada moment

on un petó pot ser felicitat

o una paraula ser esperança.

No cal mirar el futur amb por

la llum del Sol surt cada dia

i l’esperança mai s’acabarà.

 

 

Josep Maria Repullés.