Archivos mensuales: enero 2016

“Notes blaves per l’autisme – Notas azules por el autismo” JAVI JAREÑO

JaviJareño

https://www.facebook.com/javijareno?fref=ts

 

Javi Jareño.

Cantautor de Santa Coloma carregat d’energia, d’empenta i vitalitat.

Solidari des de la mèdula i amb una empatía i sensibilitats encomiables.

Veu profunda i potent, virtuós de la guitarra i dels sentiments plasmats musicalment.

Ha enregistrat quatre discs, el darrer editat l’any passat és el titulat “Montse y Jose”.

Recomanables els seus directes per la força i emergia que encomana.

Un luxe la seva participació en aquest cd.

******************************************************

Javi Jareño.

Cantautor de Santa Coloma cargado de energía, de empuje y vitalidad.

Solidario desde la médula y con una empatía y sensibilidades encomiables.

Voz profunda y potente, virtuoso de la guitarra y los sentimientos plasmados musicalmente.

Ha grabado cuatro discos, el último editado el año pasado es el titulado «Montse y Jose».
Recomendables sus directos por la fuerza y emergía que contagia.

Un lujo su participación en este cd.

 

 

 

 

 

“Notes blaves per l’autisme – Notas azules por el autismo” – MON CASINO CASAMOR

received_10207480411797278

https://www.facebook.com/Mon-Casino-Casamor-150829568420414/?fref=ts

Mon Casino Casamor és un trio musical nascut el 2012 i està format per Joan Casamor -El niño del burdel- al piano, Xavi Casino a la veu i guitarra i Mon Solsona a la bateria.

Desenvolupen un repertori propi que presenten en dues parts: a la primera, musiquen poemes de Leopoldo Mª Panero, Miquel Martí i Pol o Langston Hughes, entre d’altres. A la segona part, les composicions són originals, no sols en la música, també en les lletres.

Estilísticament passen per el blues, el cabaret circ, la rumba, el bolero, el pop, el funk i alguna que altra sorpresa. Aconsegueixen crear ambients intimistes, alhora que et poden arrencar de la cadira per ballar.

***********************************************************

Mon Casino Casamor es un trío musical nacido en 2012 y está formado por Joan Casamor -El niño del burdel- al piano, Xavi Casino a la voz y guitarra y Mon Solsona a la batería.

Desarrollan un repertorio propio que presentan en dos partes: en la primera, musican poemas de Leopoldo Mª Panero, Miquel Martí i Pol o Langston Hughes, entre otros. En la segunda parte, las composiciones son originales, no sólo en la música, también en las letras.

Estilísticamente pasan por el blues, el cabaret circo, la rumba, el bolero, el pop, el funk y alguna que otra sorpresa. Consiguen crear ambientes intimistas, al tiempo que te pueden arrancar de la silla para bailar.

 

“Notes blaves per l’autisme – Notas azules por el autismo” MÄRZ

12418795_483777555080898_5471237609085579367_o[1]

https://www.facebook.com/M%C3%84RZ-233855436739779/?fref=ts

Els MÄRZ són un trio explosiu de Hardrock, vibrants i amb generosa empenta, porten l’òxid i essència del millor Rock clàssic amb la força de l’embranzida i la modernitat actual.

Els seus membres són: Ury Brestovitzky, Luís Sánchez i Marcel Batiste.

En directe fan vibrar i tremolar per la seva gran potència i qualitat.

***********************************************************

Los MÄRZ son un trío explosivo de Hardrock, vibrantes y con generoso empuje, llevan el óxido y esencia del mejor Rock clásico con la fuerza del impulso y la modernidad actual.

Sus miembros son: Ury Brestovitzky, Luís Sánchez y Marcel Batiste.

En directo hacen vibrar y temblar por su gran potencia y calidad.

 

 

«Notes blaves per l’autisme – Notas azules por el autismo» LAURA JAREÑO

Laura i Javi

https://www.youtube.com/watch?v=T-Mgh_uh0Cs

Poder escoltar la veu melodiosa cent per cent de la Laura Jareño és tot un plaer.

Sensibilitat a dojo i música meravellosa que penetra entre l’auditori generant un plaer intens per la seva musicalitat i força.

Té editat el disc “Tobolan”, un magnífic disc amb uns arranjaments polits i brillants, un disc que tothom hauria de tenir a casa seva.

***********************************************************

Poder escuchar la voz melodiosa cien por cien de Laura Jareño es todo un placer.

Sensibilidad a raudales y música maravillosa que penetra entre el auditorio generando un placer intenso por su musicalidad y fuerza.

Tiene editado el disco «Tobolan», un magnífico disco con unos arreglos pulidos y brillantes, un disco que todo el mundo debería tener en casa.

 

LLIBRE EN BLANC – Gemma Martínez Sangrà

llibre blanc[1]

https://www.facebook.com/gemma.galgani?fref=nf&pnref=story

http://www.compartelibros.com/autor/daniel-pio-%7C-gemma-martinez/1-popularidad

 

Gemma escriu a les nits, als matins, a totes hores busca el seu raconet i el temps per poder-ho fer. Busca transmetre i comunicar-se. Pensa en el receptor a qui va destinat i en ser entesa i captadora de l’atenció del qui rebi el missatge. Es posa dins el personatge i dins la història. Viu i sent allò que està escrivint.

Gemma és d’expressar-se, d’imaginar, de conversar… La seva mare li diu que ja va néixer xerrant!

I arriba Nil, al mateix temps que la primavera…

Ja era mare i torna a viure l’experiència. Agafa al Nil acabat de néixer i ja li parla. Li explica coses, l’acarona, se’l mira i com tota mare el veu maquíssim. A la Gemma se li aixeca una cella. El Miquel se la mira i li pregunta que li passa. Res, no em passa res diu ella, però en Nil està tens.

El part ha estat bonic i amb tota normalitat. Però la Gemma no està bé. Ella continua amb la cella alçada i mirant la carona del Nil sovint. Molt sovint. Massa sovint.

A casa el continua mirant i va atenent tot el que el Nil necessita. Procura espantar tots els pensaments que la seva intuïció li proporciona i mirant com el llibre en blanc que és el Nil és desenvolupa.

La Gemma i en Miquel amb prou feines dormen. Nil tampoc.

Comença una lluita. El Nil està bé, diuen els metges. Creix, evoluciona, és neguitós, sí, però cadascú és com és. Té algun problema de defenses i li costa menjar. Adapten el menú del nen amb tot el que van veient. Els pediatres de la zona mai havien vist aquestes particularitats a cap nen, però el Nil està bé, diuen.

I el llibre en blanc creix i aprèn a caminar i a dir alguna paraula. És un conductor de tricicle boníssim i fins hi tot hi posa gasolina!

Un anyet ja, i Gemma tindrà un altre fill. Nil bufa les espelmes del aniversari I riu tot posant el seu ditet al pastís per tastar-lo. La cella continua alçada.

Ja són tres germans i els llibres en blanc de la seva vida tenen continguts i ritmes diferents.

Estàs carregada de punyetes, li diu la pediatra a Gemma. Somriuen les dues. Els ritmes i la manera de créixer és diferent. Cap prova ha donat res estrany. Nil no té cap manca, cap malformació, res que ens indiqui que té un problema, tot i que… bé, solucionem les hèrnies inguinals que li donen neguit i tornarem a encarar aquest tema desprès de la intervenció.

La cirurgiana va a l’habitació a buscar a la Gemma. Hem tingut un problema, Nil és despertava de l’anestèsia abans d’hora. L’hem hagut de tornar a sedar per acabar la intervenció.

Està bé?. Ara sí, és la resposta de la cirurgiana. Ens el quedem una estona per veure com és desperta i te’l portem un cop obri els ulls per que estigui tranquil amb la mare.

Gemma ara ja té les dues celles alçades. Nil dorm tot neguitós. Aprofita i se’n va al bany. Quan torna Nil ja intentava fugir. S’ha acabat anar al bany o deixar-lo sol ni un moment. Si cal anar al bany, caldrà que se l’emporti amb ella.

L’hospital reacciona i li porten el dinar també a la Gemma. No el pots deixar sol…

I el llibre en blanc és va omplint. Nil parla, repeteix frases que ha sentit, però també respon i treu conclusions de les converses dels adults. Sap el que vol. Distingeix perfectament entre pollastre, bistec, gambes o llagostins…Per ell no és “tall” sinó que sap quin “tall” és i quin vol.

Visites a llocs especialitzats, proves inacabables, proves irrealitzables per què la sedació no li funciona, diagnòstic per determinar, medicacions que els pares al veure que tampoc li fan res de bo decideixen deixar-les i Nil que menja o beu el que mai s’hauria de menjar. Trenca vidres a cops de cap, s’altera, mai no està quiet, belluga les mans, és pega al cap, s’escapa. Els pares adapten la casa per evitar tot tipus de perills i tot i així no poden deixar d’estar pendents ni un moment. L’angelet que protegeix a Nil actua vàries vegades. La família estableix un protocol per localitzar-lo si el perden de vista.

Avui no té res, segons psiquiatra. Dos dies desprès diu que sí. Un altre especialista dóna el seu diagnòstic. Nil no viurà. Els pares s’ho callen per no inquietar a la família, el qui hagi de ser serà i ho patiran sols i així els estalviaran saber el desenllaç als germans, avis, oncles…

Gemma continua amb les dues celles alçades i els ulls molt oberts. Mastega xiclet que és el que fa sempre quan pensa. Miquel se la mira. Que penses, li pregunta?

Doncs penso, respon ella, que ja hem vist i anat a molts llocs. Que a Nil li falta un bon diagnòstic. Que no em crec que hagi de morir ja. No veig amb què és basa, no es ho ha justificat. Que buscarem més ajuda. Que hem de saber que falla i que és pot fer. Que hem vist especialistes boníssims que s’han portat de meravella dient-nos, no sé que fer. Us cal un que entengui més que jo. Altres ens han fet perdre el temps. Que hem participat a molts estudis, que mai ho sabrem tot, però que Nil ha de viure millor, i nosaltres també.

Nil torna a ser davant de les espelmes. Quatre anys ja! . Demana pollastre per dinar per què ja l’havia vist fet i li agrada molt. Bufa les espelmes i els fa brindar. Va ser el comiat de la parla. Ho va fer sense avisar i malgrat tots els intents de recuperar la parla no van tornar a sentir les seves frases.

Marxem Miquel, anem a veure el metge que vam conèixer fa poc, diu la Gemma. I se n’hi van. Les portes del cotxe protegides, roba de recanvi, etc, no sigui que els hi tiri les peces que es pugui treure per la finestra com va fer una vegada amb les sabates a pesar de tenir el vidre que no és podia baixar del tot. Ja veus a Gemma i Miquel anant a comprar sabates amb urgència!

I arriben. Vora el mar, soroll amb el Nil que els arrossega cap a l’aigua. Al final aconsegueixen atansar-se a la consulta. Truquen a la porta i el metge treu el cap, els mira i diu: entenc, surt aquesta visita i passeu. No ha calgut més diàleg per que el neuròleg s’adoni que alguna cosa passa.

Un cop dins el Doctor va mirant-se’ls als tres. Han tancat la porta per evitar escapades i amagat el que podia ser perillós pel Nil. Se’ls continua mirant i els pares li aguanten la mirada. L’estirabot que li ha fotut la Gemma només entrar l’ha fet asseure’s de pressa i recolzar-se tot recolzant el cap a la seva ma mentre els mira i els remira. Fins i tot Nil que va a la seva se’ls queda mirant un moment.

A veure, parla finalment el Doctor gens alterat. Així que o això millora o pel balcó daltabaix amb el Nil i així eviteu mal de caps a la resta de la família. I el metge que sempre és molt seriós, somriu. Ha entès als pares encara que diguessin una cosa que sap que mai farien.

Comença una conversa entre tots i s’acaba amb rialles a les dues bandes. Es farà pesat diu el metge, i és necessita temps. El més important ara mateix és treure el neguit que porta Nil al damunt. I cal dormir, ell i vosaltres. Us compliqueu la vida patint massa i no buscant estones per vosaltres. Nil aconseguirà dormir sense medicacions, diu el metge ràpidament al veure que la Gemma ja volia protestar.

El llibre en blanc  que és el Nil, té pàgines  ben redactades, pàgines trencades, pàgines tacades, i pàgines esborrades. Malgrat tot, el llibre ha de continuar.

El Miquel se’n va a ajudar a l’angelet que vetlla pel Nil i això fa que ell el trobi molt a faltar. La Gemma, evidentment, també.

Anys desprès, Gemma no té les celles alçades. Nil ha après a anar (més o menys) al bany i a la mare li és igual si llegeix o no, si podrà aprendre a escriure o no, si tot ho assumirà més aviat o més tard. El vol veure feliç i cuidat. Vol poder-lo portar de la ma tranquil·lament pel carrer, raspallar el seu gosset, que la miri a la cara un altre cop i que somrigui. Unes coses s’aconsegueixen, altres no. L’objectiu final és que el llibre en blanc que és el Nil creixi.

I això ens diu ara la Gemma:

“És l’hora. Nil quan s’atansa el moment d’anar a dormir em mira amb carona interrogant.  Val, Nil, val, li dic amb un somriure.

S’aixeca molt de pressa  i m’espera al bany. Se sent tranquil si no canvio els meus moviments i així pot anticipar el que faré. El preparo per la nit, li rento les dents (difícil ja que és resisteix) li poso el bolquer, el pijama i continuem amb la rutina.

 Miro al meu voltant i no m’adono que passa. EnNil em mira amb cara de culpable i mig d’amagat. Alguna cosa ha fet, penso tot mirant-me’l.

 Ja ho veig! Nil ha exercit de cadell. O sigui, paper wc desaparegut.

 Però Nil, li dic, pensava que no tenies paper al treu abast. En fi, què hi farem, no t’he atrapat a la malifeta però t’ho comento igual. Que ningú no s’espanti. No és el primer cop. No passa res…aniré a la reserva secreta i ara no sabràs on és. Catxis el meu dimoniet!

Interiorment somric. Em fa gràcia la seva malifeta per culpa de la nostra badada casolana.

Quan ja està al llit amb el seu coixí preferit i escoltant música a poc volum vaig pel meu ritual. Cremetes amagades de les mans entremaliades i com que ara no em veu…i segurament dormirà tota la nit, podré deixar el paper higiènic al bany i no ens caldrà anar a la reserva secreta amagant-nos del Nil cada vegada que vulguem anar al bany.

 Ah no. La reserva secreta ha estat saquejada!

Vaig a les papereres dels banys i, efectivament, allà hi ha la prova del delicte en forma de poti-poti. Vaig a buscar més paper rondinant i pensant on l’amagarem ara i que he de dir-ho a la resta de la familia.

A casa, en veu de tots, això és un Anti-Nil, o sigui, amagatalls semi-secrets eventuals per a que el subjecte en qüestió susceptible d’acabar amb les reserves mundials de paper higiènic no el trobi fàcilment. Tot això dins el pla de protecció i camuflatge dels possibles elements que poden ser esquarterats, llençats i/o menjats per l’element subversiu en qüestió, o sigui: Nil.

El pla respon a les sigles: assexssarmph i com que és molt complicat doncs…Anti Nils millor.”

 

I Nil va arribar amb la primavera…

Un fill o filla amb autisme és un llibre en blanc, llibre que els pares han d’omplir sense cap experiència en aquesta feina. Qui, en aquest cas, fa d’emissor i qui de receptor?

Caldrà aconseguir que el llibre en blanc sigui també receptor, per poder emetre i establir la comunicació.

 

«Notes blaves per l’autisme – Notas azules por el autismo» PERE PÈRIES

IMG_4090

http://www.pperies.com/

Pere Pèries, se’l pot considerar un altre dels músics que va emergint a l’escena artística actual i del que n’hem sentit i en sentirem a parlar ben properament.

Sensible i solidari a causes com la nostra, la seva veu canta els temes de pròpia composició amb total versatilitat.

Ha tret el disc “Silkian i altres contes prohibits” i està treballant en un nou projecte musical anomenat “Osoning”.

És també coautor, junt amb la poeta Cristina Company del celebrat i més que recomanable llibre “Tuitpoemes i altres tuiteries”.

*****************************************************

Pere Pèries, se le puede considerar otro de los músicos que va emergiendo en la escena artística actual y del que hemos oído y oiremos hablar bien próximamente.

Sensible y solidario a causas como la nuestra, su voz canta los temas de propia composición con total versatilidad.

Ha sacado el disco «Silkian altres contes prohibits» y está trabajando en un nuevo proyecto musical llamado «Osoning».

Es también coautor, junto con la poeta Cristina Company del celebrado y más que recomendable libro «Tuitpoemes i altres tuiteries».

 

 

«Notes blaves per l’autisme – Notas azules por el autismo» SERGI DANTÍ

IMG_4062

http://www.sergiodanti.com/

Sergi Dantí,  argentí afincat a Barcelona des de ja fa uns quants anys.

Polifacètic, còmic, showman, cantautor… un artista de cap a peus, amb aquell humor especial que fa que ho passis divinament amb la seva companyia.

Ens cedeix un tema preciós i ple de sensibilitat, sens dubte, un plaer comptar amb la seva aportació.

*********************************************************

Sergi Dantí, argentino afincado en Barcelona desde hace ya varios años.

Polifacético, cómico, showman, cantautor … un artista de pies a cabeza, con ese humor especial que hace que lo pases divinamente en su compañía.

Nos cede un tema precioso y lleno de sensibilidad, sin duda, un placer contar con su aportación.

 

 

 

 

«Notes blaves per l’autisme – Notas azules por el autismo» Inés Maguire

IMG_3986

https://www.youtube.com/watch?v=yKN9JWXEPuY

https://www.facebook.com/ine.maguire/

Inés Maguire, argentina, amb una veu dolça i penetrant, trets endolcits.

Cantautora emergent que contagia amb les seves melodies arrelades des de la seva terra.

Un plaer poder comptar amb aquesta gran cantautora, que té un gran futur molt prometedor dins de l’escena musical.

**********************************************************************

Inés Maguire, argentina, con una voz dulce y penetrante, rasgos endulzados.

Cantautora emergente que contagia con sus melodías enraizadas desde su tierra.

Un placer poder contar con esta gran cantautora, que tiene un gran futuro muy prometedor dentro de la escena musical.

 

GABRIEL Y SU ÀGATHA – Antonio F. Buitrago

gabri agahta

http://denaturalezatocapelotas.blogspot.com.es/

 

Con mis ojos llenos de invierno,

cataratas de escarcha y lunas de abril.

Late orgullosa mi alma

de silencio y noche larga. 

 

En sus manos he aprendido y querido,

aquello en presentes tan desconocido.

En sus manos y mi sueño, ese dolor pálido y sincero,

ese, que tantísimo quiero. 

 

No hay camino corto ni lucha fácil,

no nos desnuda el aire,

no hay futuro sabroso

ni pesadilla que algo me diga. 

 

Tanto silencio acumula, tanto sentimiento invierte,

tanto que es tanto y no esconde el aguardiente.

Y yo, en sus noches vigía y en sus días guía,

a pie de cama tiemblo, callo y me sorprendo. 

 

Hoy soy más persona,

hoy  por fin comprendo,

hoy es otro mi miedo…

hoy, ya no muero con aquel primer viento.

 

Antonio F. Buitrago

«Notes blaves per l’autisme – Notas azules por el autismo» Jeroni Pagan

 

IMG_4034

http://algaliaestudi.blogspot.com.es/?view=classic

Un altre dels grans músics que ens ha cedit un dels seus temes, “Gotes de melangia”, excepcional tema ple de sensibilitat, és en Jeroni Pagan.

En Jeroni té una llarga carrera musical amb molta varietat de treballs, tant a personal com en col·laboració amb altres músics, bandes, etc.

No hi ha paraules suficients per abastar el que el Jeroni ha fet, és per aquest motiu que us emplacem al seu web(elaborat web), on podreu conèixer millor tant la seva música com la seva biografia, fotografies, etc, etc.

*************************************************************

Otro de los grandes músicos que nos ha cedido uno de sus temas, «Gotes de melangia», excepcional tema lleno de sensibilidad, es Jeroni Pagan.

Jerónimo tiene una larga carrera musical con mucha variedad de trabajos, tanto en personal como en colaboración con otros músicos, bandas, etc.

No hay palabras suficientes para abarcar el que el Jeroni ha hecho, es por este motivo que os emplazamos a su web (elaborada web), donde podréis conocer mejor tanto su