Foto, www.adolescents.cat
Et vaig veure en sortir al balcó
Nit encalmada, silenci privat.
Lluna plena il·luminant detalls
Tu al fons repenjada al terrat.
La nit següent vaig tornar a sortir
La lluna amagada rere els núvols
Foscor gairebé absoluta i plena
Tu al fons ennegrint la grisor.
Durant el dia frisava per la nit,
hores endolcides pel desig,
que el temps passés de pressa
hores esmicolades per l’anhel.
Sense la llum necessitat rabent de veure’t
Jo abocat al balcó amb l’esguard fix
La foscor i la solitud amarades d’amor
La teva ombra al fons del meu cor.
No, no ho havia de fer, no!
Però vaig sortir al balcó al matí
Tot l’encant matisat pel meu afany,
Un arbret ufanós era la teva ombra.
Ricard Pérez Fuster