Archivos mensuales: octubre 2016

QUE FÀCIL ÉS – Prudenci Gatell

fotos-de-amor-en-la-playa-con-frases-400x300[1]

 

Que fàcil va ser enamorar-me de tu,

la brillantor dels teus ulls,

la tremolor dels teus llavis,

la teva veu dolça i tranquil·la,

la suavitat de la teva pell,

aquell primer petó robat,

inici d’inoblidables nits d’amor.

 

Que fàcil és estar amb tu,

compartir els moments d’amor,

estimar-te i que m’estimis.

No podria viure una vida sense tu,

trobaria a faltar les nostres carícies,

les paraules d’amor

que saps dir amb tanta tendresa.

 

Els poemes dits a cau d’orella

mentre estàs al meus braços,

el contacte de la nostra pell,

el batec dels cors al mateix ritme.

 

Tu i jo, junts, això si és amor.

 

 

Prudenci

 

 

MARE NOSTRUM – Jordi Pruñonosa

20160817_131437

 

M’he abocat al mar,
mentre em descobria
banyat dins d’ell.
On llàgrimes dolces
no deixen bogar.
Al pit ha colpit una ona
portant-me corrent endins.
A braces llargues, he sorgit
d’ones braves entre pedres.
Assaonat per gotes de sal blanca
he amanit les forces, per remar-me,
aigua endins en mar rissada.
Pujo, altiu, coll i cap, per fitar-te
entre la sorra clara.
Una tovallola negra estesa,
on diposites la teva petja.

Jordi Pruñonosa i Sala

 

A LA FESTA DELS SÚPERS

14715102_1307879812569235_2570711553298600458_o[1]

Aquest cap de setmana passat la nostra associació ha tingut el plaer de compartir amb diverses entitats i associacions que treballen en l’àmbit de l’espectre de l’autisme, en una carpa compartida a la Festa dels Súpers de TV3 a l’Estadi Olímpic de Barcelona.

Moltes gràcies per comptar amb nosaltres!

NO ÉS FÀCIL – NO ES FÁCIL

interrogante[1]

Quan als pares se’ls diagnostica que el seu fill té autisme, el món s’enfonsa i dubten quin camí prendre, afloren les clàssiques preguntes del què farem, com ho sabrem portar, on podrem dur el nostre fill i … malauradament, moltes vegades més d’un acaba en tractament psicològic, si no psiquiàtric.

L’autisme no es fàcil de portar. És talment com una llosa. Al principi, aquest enfonsament pot esdevenir des d’una trencadissa matrimonial  a una unió per lluitar en tots els camins.

Jo, personalment, haig de reconèixer que a la nostra família ens ha unit més, però també és cert que s’ha trencat més d’una relació matrimonial, perquè, moltes vegades, el forat es converteix com el d’un pou sense fons. I és que, realment, conviure amb l’autisme no és una cosa fàcil.

He vist en més d’un fòrum com la gent es feia aquesta pregunta: és realment l’autisme una cosa que pugui esdevenir bonica o fàcil de suportar?

No, no és gens fàcil: passes nervis, angoixes, llàstimes, incomprensió de la gent, dels amics que et tenen llàstima tant a tu com al teu fill/a.

Pel carrer moltes vegades la gent et mira malament i es pregunten què coi té el teu fill i, a voltes perden el respecte cap a tu.

És dur, perquè si ja ho passes durament amb el dia a dia, imagineu-vos si a sobre sents la pressió social, la incomprensió, fins i tot, la burla.

Un altre dia aprofundiré més en la burla o l’ús indegut d’expressions com, “Aquest tio és autista”.

Doncs bé, des d’Univers Agatha Autisme ens agrada poder intentar embellir el que representa el trastorn de l’autisme i per això continuarem treballant amb la cultura i més per arribar al màxim de conscienciació amb les armes de les que disposem.

Gabriel Maria Pérez                                                                                                                                                   President AS. CULTURAL UNIVERS AGATHA AUTISME

***********************************************************************

Cuando a los padres se les diagnostica que su hijo tiene autismo, el mundo se hunde y dudan qué camino tomar, afloran las clásicas preguntas qué vamos a hacer, cómo lo podremos soportar, dónde podremos llevar a nuestro hijo y … desgraciadamente, muchas veces más de uno termina en tratamiento psicológico, si no ppsiquiátrico.

El autismo no es fácil de llevar. Es como una losa. Al principio, este hundimiento puede convertirse desde una ruptura matrimonial a una unión para luchar en todos los caminos.

Yo, personalmente, he de reconocer que a nuestra familia nos ha unido más, pero también es cierto que se ha roto más de una relación matrimonial, porque, muchas veces, el agujero se convierte como el de un pozo sin fondo. Y es que, realmente, convivir con el autismo no es algo fácil.

He visto en más de un foro como la gente se hacía esta pregunta: ¿Es realmente el autismo algo que pueda ser lindo o fácil de soportar?

No, no es nada fácil: pasas nervios, angustias, penas, incomprensión de la gente, de los amigos que sienten pena tanto de tanto deti como de tu hijo/a.

Por la calle muchas veces la gente te mira mal y se preguntan qué demonios tiene tu hijo y, a veces pierden el respeto hacia ti.

Es duro, porque si ya lo pasas duramente con el día a día, imagínaros si encima sientes la presión social, la incomprensión, incluso, la burla.

Otro día profundizaré más en la burla o el uso indebido de expresiones como, “Este tío es autista”.

Pues bien, desde Universo Agatha Autisme nos gusta poder intentar embellecer lo que representa el trastorno del autismo y por eso seguiremos trabajando con la cultura y más para llegar al máximo de concienciación con las armas de las que disponemos.

Gabriel María Pérez                                                                                                                                     Presidente AS. CULTURAL UNIVERS AGATHA AUTISME

Valentina Botana

lluvia-de-tormenta[1]

 

Cae la lluvia y te pienso,

no dejo de pensar en tí

porque han pasado los meses

y no he sabido nada,

nada más…

…..y no he sabido dejar

de pensarte.

 

Ni pensabas dejarme,

ni querías perderme,

ni moviste ni un dedo por mí.

 

Cae la lluvia,

aunque ya ni la oigo

y no pienso

ni siento

nada.

No pensabas dejarme,

no querías perderme,

no moviste ni un dedo por mí.

 

Cae la lluvia y te sigo,

te sigo queriendo un poco

aunque tú me dejaste

y también me perdiste

sin mover ni un dedo por mí.

 

 

Valentina Botana

 

 

JUNTS – Mercè Amat

field[1]

https://www.facebook.com/merce.amat.75

 

He mirat el dia encara més endins,

mentre endreçava el soroll del pensament;

i la vida, davant meu, tota sencera,

de nou el cor em fa estremir.

 

Hem caminat plegats, tu i jo,

duent sempre el pas cap endavant,

fent  d’ell una força ferma i convincent.

Hem caminat, enmig dels altres

i, com tots ells, ho hem fet alçant

el cap i amb molt d’esforç.

 

És per l’espai immens del món,

on junts incrustem rastres i petjades,

que han nascut en aquell temps propi,

únic, de les nostres ànimes germanes.

 

Mercè Amat

 

DOS CORS SEPARATS – Prudenci Gatell del Villar

dos-corazones,-manos-169679[1]

Quan dos cors se separen hi ha més dolor per un dels dos, és com si el mar s’assequés, els ocells deixessin de cantar. Notes l’olor del seu cos, el seu perfum, els moments meravellosos passats junts; sempre recordaré la nostra intimitat, les carícies, tota tu. Tu m’has vist plorar d’amor, de tristor per saber que marxes, no estàs amb mi, però continues dins del meu cor, no en podràs sortir mai, no és possible marxar. Si alguna vegada m’has estimat de veritat i decideixes tornar amb mi, sàpigues que jo no t’he oblidat i malgrat d’estar en el lloc més remot, sempre pots estar segura que t’esperaré.

Prudenci Gatell

 

SE HA REVELADO … – Manoly Naranjo

Niños-jugando[1]

Foto, eva.hn

 

Se ha revelado un nueva vida

Dios los designó sus elegidos

más ellos desconocen el motivo.

 

Viven felices, sueñan y ríen

como otros niños cualquiera,

más ellos tienen una sensibilidad,

son de  cristal, que hay que saber cuidar.

 

Ellos, en mi pluma son

poesía  para purificar al mundo

de su hipocresía.

 

De la ignorancia arrogante

que los convierten en cobardes

porque no miran la verdad que

ellos muestran, ¡solo quieren amor!

y mezclarse con nosotros y ser

aceptados como otro ser  más.

 

 

Manoly Naranjo 

 

SÓC AQUÍ – Cristina Company

Hands trying to touch

Foto, www.huffingtonpost.es

 

Obre les ales…

i aixeca el vol.

No passis por,

jo, t’ajudaré.

Aquesta és la meva mà.

La que t’agafa fort… quan caus.

La que et deixa anar… quan cal.

 

Em trobes a faltar

quan no hi sóc.

I t’enyoro,

quan de tu m’allunyo.

 

Vine!

Dorm dins la meva abraçada,

on troba calma la teva ànsia,

on tot s’omple de desig,

on s’apaga la meva ràbia,

on hem traçat un nou camí.

 

 

“Dedicada a l’Àgatha i a tots els nostres fills”

Cristina Company, 21/09/16