Archivos mensuales: abril 2017

PRECIOSA ÀGATHA – PRÓLOGO 2 – Maribel Morueco

1d42580a7c109c967533e6c623f637651

Camino intrincado, lluvia tenue, un poco de hojarasca, cierta oscuridad en determinadas esquinas…olor a hierba mojada, a campo, a lugar conocido y guardado en el recuerdo.

Es lo que ves, y lo que sientes, cuando te vas acercando al pueblecito de nuestro viaje, al que nos vamos acercando cada vez más, una vez puesto el intermitente y haber girado a la dereha, y a la izquierda, y luego de frente, dos veces más a la derecha… y… recto!

El pueblecito está en silencio, cubierto por una suave luz, apenas perceptible, aparece iluminado como si nos estuvieran esperando.

Llamamos a una puerta de roble, fuerte y contundente. Llamamos varias veces. Primero, apenas con los nudillos; depués, con la palma de la mano, más fuerte. Optamos por las dos palmas, así a golpes.

Nadie nos abre. Desanimados, echamos a andar, por una calle amplia, con árboles frondosos, y con algunos frutales que nos llaman la atención.

Otra puerta se cruza en nuestro camino, esta vez a colores, propia de un cuarto juvenil. Insistimos, del mismo modo que en la vez anterior, pero… el silencio más absoluto vuelve a tronar en nuestros oídos.

Esta vez, volvemos a andar, pero cuesta abajo, por un caminito rodeado de flores: petunias, pensamientos, gencianas, y hasta algún girasol.

Encontramos otra puerta, pero esta vez, transparente, aparentemente de cristal, no es necesario llamar: es evidente que no hay nadie.

Andando y andando, llegamos a un amplio descampado, rodeado de hierba (de ahí debía provenir el olor), con unos columpios, árboles rientes y pequeños setos rodeados de buganvillas.

Ahora, la puerta de nuestros sueños es un puro y sencillo marco de madera con una tenue cortina de cuentas de cristal que pende de él.

De un manotazo, la atravesamos, y pasamos al otro lado de la sencilla y cristalina puerta.

Hay arena, de playa, con una sombrilla, a modo de decorado. Y un piano, un piano chiquitín, para que los nuevos visitantes puedan interpretar aquellas melodías que más les apetezcan. Y un sonajero; una máquina antigua de cine, una radio grande marca Sylvana, zapatos de todos los tamaños metidos en un gran cesto, y cajas de música, con diferentes melodías.

Al fondo, con una panorámica azul, puro mar, un manojo de personas hablan, se señalan, ríen, esperan, se miran. Están juntas. Papás y mamás, niños, niñas, profesionales, amigos, abuelos, hermanos, sentados en círculo se van pasando coloridas tarjetas que van sacando de un precioso canterano lleno de cajonitos, pura miniatura.

A su lado, una mesa con sillas y un servicio de té, nos anima a sentarnos y a participar del animado grupo que no cesa de comunicarse.

Una hermosa niña nos coge de la mano y nos indica que sí, que nos sentemos. Hace un gesto locuaz con el que comprendemos que… ¡Ya hemos llegado!.

Se van pasando sucesivas tarjetas de colores, hasta que llegan a nosotros.

La primera es una gran “A”, azul brillante. Todos saltan y se ponen a nuestro alrededor y dicen:

“¡A!”… de “Ágatha”; “A”… de “Amor”; “A”… de “Amigos”;  “A” de Autismo. “A” de aprender!

“¡Otra letra! La…”C”: “¡C” de Coordinación; “C de Comunicación; “C” de Compartir!

“¡M!”: “¡Medios!”

“¡R!”: “¡Recursos!”

“¡P!”: “¡Personas, muchas personas que ayuden, que trabajen, que se miren a los ojos!; ¡Palabras!, Palabras grandes, pequeñas, escritas, dibujadas, hechas gesto… !”

“¡V!”: ·¡¡¡Visual!!! Fotos, dibujos, esquemas… !”

“¡T!”: “¡¡¡TE QUIERO!!!”

Es Domingo por la tarde, el calidosopio por el que miraba ha debido sufrir una interferencia, posiblemente, eléctrica. Porque decir que me he dormido es muy fácil. ¿O es que el calidoscopio me ha llevado a otros lugares que yo sospechaba y no había avistado tan siquiera?

Àgatha, preciosa, sí que duerme a mi lado. Su cara es una promesa, llena de amor, una manzana, una rosa, una pieza de música jamás interpretada. Àgatha abre sus ojos, enormes y me mira. Nos sonreímos. Coge el calidosopio y me lo pone a la altura de mis ojos, para que yo mire. Ahora lo entiendo todo. Soy yo la que tiene que aprender a mirar, a buscar, a investigar, a discernir lo que es bueno y ayuda, de lo que nos confunde todavía mas. Àgatha mira, sonríe, copia, me señala lo que quiere que le acerque, me señala todo aquello para lo que necesita ayuda. Me pone un abecedario en mis labios y en mis dedos para que empiece a formar palabras y se las haga llegar.

Àgatha es un puente. Un camino. Ya he llegado a donde quería. Ya sé que es la comunicación, y las relaciones, y el pensamento abstracto. Y el amor. Me lo ha enseñado desde su calidosopio, haciéndome mirar, escudriñar, comprender. Entender el magnífico Universo al que todos pertenecemos y al que dotamos de sentido, de modos de hacer, de símbolos y palabras.

Sí, gracias Àgatha, resplandor azul, espléndido, luminoso, al que gracias a tí nos encontramos, nos reconocemos, sabemos nuestros nombres.

Preciosa Àgatha. Huele a hierba mojada. Al fondo, luz. Todo un camino juntos por recorrer.

Llegaremos, de la mano, sonrientes, azul faro.

 

Maribel Morueco

Para Àgatha y su preciosa familia.

Palma, septiembre 2016

 

MANERA MÉS FÀCIL D’ADQUIRIR “LLETRES BLAVES PER L’AUTISME”

img_20170121_205150

Si voleu rebre “Lletres blaves per l’autisme” des de la nostra associació ho podeu fer realitzant un ingrés de //18,00// euros al següent compte corrent:

LA CAIXA/CAIXABANK

C/C: 2100 0885 69 0200317765

IBAN:  ES34 2100 0885 6902 0031 7765

NO OBLIDEU POSAR EL VOSTRE NOM!!!

I ens envieu el justificant i l’adreça on enviar-lo a:

universagatha@gmail.com

I el següent divendres al del vostre pagament us l’enviarem per correu certificat.

PRÒLEG – LLETRES BLAVES PER L’AUTISME – Miquel Àngel Lladó Ribas

20160806_204405

Lletra a Àgatha

            Estimada Àgatha,

Aquest estiu, després de sentir parlar molt de tu, he arribat a conèixer-te. Record perfectament com vingueres a ca nostra i com, de mica en mica, captares tot allò que et cridava l’atenció: els mobles, la llum, la decoració, els estris de cuina, la nostra gosseta… Òbviament no esperava cap paraula o gest d’aprovació (o de desaprovació); simplement volia (volíem, la meva família i jo) que et sentissis a gust en una casa que no era la teva i que segurament et va resultar estranya d’entrada, per bé que poc a poc anares fent-te teva tot apoderant-te dels espais que la conformen, i no únicament dels físics. Tractaré d’explicar-me.

Ha estat, possiblement, un dels sopars més màgics i entranyables que hem fet a casa nostra. Permet-me que en recordi els protagonistes: els teus pares (la Dolors i el Gabriel, dos cracks en tota regla), els teus germans (la Rebe i l’Edgar, dos éssers absolutament fantàstics), na Maribel Morueco (psicòloga, mestra, amiga de l’ànima…), na Maria Bel Sureda (la meva parella i mare dels nostres fills, una dona condreta i cabal com poques), en Marc (el benjamí de la nostra família, discret, subtil, observador…) i un servidor. Tu, no cal dir-ho, eres la convidada d’excepció, la gemma que omplí l’aire d’aquella càlida nit amb el teu posat de nina entre curiosa i entremaliada. Tots quedàrem encisats de tu, del teu esguard profund i captivador, dels petits somriures que de tant en tant ens regalaves, talment un àpat dolç i summament exquisit.

El teu pare, que em consta que t’estima amb bogeria, ha publicat un llibre. Aquest llibre, per ser més exactes. N’he tingut prou amb llegir-lo per adonar-me de l’ésser absolutament excepcional que ets. A dir ver ja ho vaig notar tan bon punt travessares el llindar de casa, aquella nit d’agost. Record que tots els membres de la teva família estaven pendents de tu, atents a les teves reaccions, serenament expectants. Tu anaves fent, recorrent amb la mirada tots i cadascun dels racons d’aquella llar de tot d’una estranya; fins i tot na Mel, la nostra cussa, va percebre que algú molt especial acabava d’entrar per la porta. I et va fer els honors de la millor manera que sabia, remenant la coa ostensiblement, com si sabés que es trobava davant d’una fada bona o la princesa d’algun relat meravellós.

Res no va ser estrany, aquella nit, a casa nostra. La Dolors ens explicà que no podies mastegar, raó per la qual t’havien de triturar els aliments per facilitar-te’n la digestió. Record que ella, vull dir la teva mare, ho va fer amb tota la tendresa i cura del món, com si nodrís un nadó. Tant se val si no ho eres, si els teus esplendorosos 16 anys permeten intuir una noia adolescent que ben aviat esdevindrà una dona. I tant se val també que hagis de portar bolquers, o que no et comuniquis de la mateixa manera en què ho fem les persones que ens consideram “normals”.  No vull dir pas que tot això sigui secundari ni poc important; només els teus pares i els teus germans saben el que aquestes petites anomalies comporten: nervis, estrès, fatiga, nits d’insomni…

Saps, Àgatha? Nosaltres teníem un fill com tu. Es deia Lluís i va omplir de valent les nostres vides durant setze anys. És per això que, cal que ho sàpigues, aquella nit en què vingueres a casa teníem por. Sí, Àgatha, por que ens remoguessis els sentiments, por de no saber estar a l’alçada, por de comportar-nos d’una manera poc natural o forçada amb tu i la teva família… Però miraculosament no va succeir res de tot això, més aviat al contrari. Et mogueres pels espais que conformen la nostra llar talment un àngel: primer al rebedor, després a la sala d’estar, a continuació a la cuina i així fins que ens instal·làrem al pati, una de les peces favorites d’en Lluís. T’ho he de confessar, perquè així ho sentírem: la manera com miraves, alguns dels teus gestos, el teu somriure…, tot ens remetia a l’inevitable record del nostre fill. Però no pateixis, aquest fet no ens posà trists ni malenconiosos, més aviat al contrari. Semblava com si en aquella nit tu i ell us haguéssiu unit d’alguna manera, com si li donassis tendrament la mà mentre passejàveu plegats al voltant de la taula on nosaltres sopàvem. Era com si nosaltres fóssim la Terra i tu –vosaltres– un satèl·lit o meteorit que ens portava alguna bona nova, un d’aquests extraordinaris senyals que de tant en tant creuen el firmament i que els antics interpretaven com un bon auguri, ja fos en forma de bona collita o de qualsevol altra benedicció tan sobrenatural com inesperada.

De tant en tant t’aturaves i ens miraves de reüll, simplement. Tot seguit esbossaves un lleuger somriure, un somriure que també ens resultava enormement familiar… No m’estranya que el teu pare estigui boig per tu. M’entendreix la manera com et reivindica sempre que pot, com n’ha fet tot un univers, del teu ésser, del teu posat, de les teves reaccions, de la teva presència. L’Univers Àgatha, un món on hi cap absolutament tothom, no únicament les persones amb autisme. Un conglomerat d’emocions i sentiments difícils de discernir en els àmbits que consideram normals. I aquí rau precisament la grandesa del teu Univers: en la seva bellesa, en la seva singularitat, en el fet que tu n’ets el centre i principal estel, encara que no en siguis conscient. O potser sí…?

Et deia abans que el teu pare ha publicat un llibre, aquest llibre. Havia de parlar d’ell, analitzar-lo, fer-ne cinc cèntims, del seu contingut. Se suposa que per a això s’escriuen els pròlegs, per orientar el possible lector sobre allò que trobarà a continuació d’aquells comentaris o notes, normalment afalagadors i benintencionats. Però a aquest llibre no li cal cap pròleg, Àgatha, t’ho dic de debò. Tots els relats, poemes i il·lustracions que hi apareixen parlen d’alguna manera de tu, i jo m’he volgut afegir a la festa, simplement. Em sap greu, però no m’he pogut resistir. No és mandra ni desídia, de veritat: totes les seves pàgines, sense excepció, estan farcides d’amor. O més aviat d’Amor, en majúscula. Ella sé que m’estima, / sempre l’estimaré jo, diu, el teu pare, en el bellíssim poema que encapçala aquesta joia que porta per títol “Lletres blaves per l’autisme”. Jo no tinc gaire cosa a afegir, davant d’uns mots tan contundents i definitius. L’únic que puc fer és mirar de complementar-los humilment amb altres versos, aquests que al seu moment vaig dedicar al nostre fill Lluís i que tracten de reduir a la mínima expressió les diferències existents entre el vostre món i el nostre:

Fet i fet,

                                            la distància que ens hi separa

                                            es correspon,

                                            milla amunt milla avall,

                                            amb l’abast del teu somriure.

 

Gràcies per ser com ets, Àgatha.

 

Es Pont d’Inca (Mallorca), setembre de 2016

 

PUNTO Y APARTE – Valentina Botana

camino-cuento11

Foto, Trendy

 

Punto y aparte en mi vida

y conseguir alejarme

de tantas cosas dañinas.

 

No quiero punto y seguido,

ni más puntos suspensivos.

 

He suspendido en tantas

asignaturas vitales

que ya estoy cansada

de repetir curso,

de volver en septiembre y de siempre igual,

una y otra vez.

 

No quiero punto y seguido,

ni más puntos suspensivos.

 

Punto y aparte

para empezar otra historia,

romper un grito escondido

y convertirlo en nuevas rutinas

y en calles nuevas

y caras nuevas

y ventanas abiertas

que invitan

silenciosas

a asomarse.

 

Punto y aparte en mi vida

y conseguir empezar

desde prácticamente cero,

poniendo un pie detrás de otro,

despacio

y con una confianza

recién nacida.

 

 

Valentina Botana, 30.03 .17

 

 

 

AMB AUTISME – Bep d’Utxí

bobina-celofan-doble-cara-estrellas1

 

No sabia de més esquerdes

ni més llunes que aquelles que vivien

en la seva ment trasbalsada.

En un món de fantasies confuses

on pallassos i bruixes

hi feien estada.

Crestes d’ones sense aigua,

molins de vent sense aspa,

cantals que morien

sense haver tingut mai vida

afogats en rierades de sorra.

Arbres on l’arrel és la copa,

flors transparents sense color ni aroma,

i estels de cel·lofana i èters d’argila.

Feliç en aquesta existència de joguina

on no hi ha un defora,

sols una gàbia de paper i tinta

aliena a l’entorn que l’envolta.

 

 

Bep d’Utxí

 

 

PAUSA DE SETMANA SANTA – PAUSA DE SEMANA SANTA

Amics.

Després d’uns dies intensos ens veiem amb la necessitat de fer una pausa aprofitant que ja som a Setmana Santa.

Desitgem retrobar-vos de nou a la tornada, amb més cultura per sensibilitzar per l’autisme i moltes coses més.

20160817_140039

Amigos.

Después de unos días intensos nos vemos con la necesidad de hacer una pausa aprovechando que ya estamos en Semana Santa.

Deseamos reencontraros de nuevo a la vuelta, con más cultura para sensibilizar por el autismo y muchas cosas más.

 

ON O COM ADQUIRIR “LLETRES BLAVES…” – DONDE O COMO ADQUIRIR “LETRAS AZULES…”

Coberta Lletres Blaves 1

PER ADQUIRIR EL NOSTRE LLIBRE – PARA ADQUIRIR NUESTRO LIBRO

TRUCAR – LLAMAR:

 661 853 3315 (de 13,00 a 14,00h. – de 18,30 – 20,00h.)

ENVIAR EMAIL A:

universagatha@gmail.com – info@universagatha.org

ENTRAR A:

STONBERG EDITORIAL

stonberg-editorial-logo-14474945131

http://stonbergeditorial.com/ca/home/98-lletres-blaves-per-l-autisme-9788494617249.html

AMAZON.COM

amazon_logo_500500-_v323939215_1

https://www.amazon.es/LLETRES-BLAVES-PER-LAUTISME-AUTISMO/dp/8494617249/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1489268690&sr=8-1&keywords=lletres+blaves

També el trobareu, de moment a Barcelona, a les següents llibreries – También lo encontraréis, de momento en Barcelona, en las siguientes librerias:

LLIBRERIA PAU BOSCH

1000498_656873440992267_697974323_n1

Passeig Maragall, 166

Telf.:  933 51 76 60

https://www.facebook.com/LLibreria-Pau-Bosch-654485077897770/?fref=ts

LLIBRERIA LA PLOMA

La ploma africa

Carrer Sicília, 332

Telf.: 934 57 99 49

https://www.facebook.com/Llibreria-La-Ploma-1653278374925441/?fref=ts

LLIBRERIA LA CANÍBAL

f56ixjgu_400x4001

Carrer Nàpols, 314

Telf.: 930 087 605

https://www.facebook.com/groups/lacanibal/?fref=ts

DISCOS SURCO

img-20170406-wa0036 img-20170406-wa0037 img-20170406-wa0038

Travessera de Gràcia 144,  BARCELONA

Telf.: 932 18 34 39

https://www.facebook.com/surcobcn/

 

LLIBRERIA ATZAVARA

1384278_205365349644437_2032815630_n

Carrer Escorial núm 100, Barcelona

Telf. 932 84 43 22

 

LLIBRERIA CLARET DE BARCELONA

logo-libreria-claret-head-cat

Carrer Roger de Llúria 5, Barcelona

Telf.: 933010887

http://www.claret.cat/ca/llibre/LLETRES-BLAVES-PER-L-AUTISME-849461724

 

I A TOTS ELS NOSTRES FUTURS ESDEVENIMENTS – Y EN TODOS NUESTRO FUTUROS EVENTOS:

AGENDA

http://www.universagatha.org/?page_id=1201