“Lo món té molts sabors diferents. Un bon sibarita sap valorar la riquesa que representa atrevir-se a tastar-los tots”

Núria Menasanch

“Entendre la vida des d’un altre punt de vista”

Jordi Riera Brugalla

“La vulnerabilidad  es una debilidad evitable”

Imatge, Pinterest

https://www.facebook.com/teresa.vergesadria

http://serial.grupmtm.com/somni-lestel-teresa-verges-i-adria/

http://tempsdelespectacle.blogspot.com.es/

Tot era joia quan va néixer.

Després de molta inquietud i llarga espera

el desitjat infant havia arribat,

ja era entre tots nosaltres.

Un temps després, però, el goig va emmudir.

Va ser com si el temps es parés,

com si tot el nostre mon restés immòbil.

El meu àngel no comprenia el consol de la mare.

El dolor va envair l’aire.

El meu petit àngel feliç somreia,

sense comprendre el perquè

dels ulls humitejats de qui l’esguardava.

En el seu entorn qui l’estima vaticina:

serà un àngel preciós, estimat i feliç.

Un minso consol pels pares.

Necessiten temps per assimilar-ho.

Són coses que sembla que puguin passar als altres.

Però, el meu àngel, és ara un dels «altres».

I el nin va creixent dins del seu propi món,

en el que no hi deixa entrar a qualsevol.

Quan el miro, el meu dol no és per ell.

És pels seus pares.

Jo me l’estimo al meu àngel, però…

en el meu cor, encara hi ha més amor de mare.

Quan veus un fill, un fill teu, plorar pel seu infant

i no el pots consolar com quan era petit,

quan no pots fer res, només restar al seu costat,

et sents tan poca cosa, tan impotent…

El comprens tan bé…

Si quan era una criatura

hauries donat la vida per ell

que no faries ara, que el veus patir.

Però ni el teu sacrifici podrà fer que

el petit nin entengui per què neix una flor,

ni per què els ocells volen,

ni per què la mar és en calma.

El meu àngel dolç i preciós…

Els seus ulls plàcidament em parlen,

m’ensenyen a veure dins seu

tot un univers de màgica candidesa.

Una innocència reclosa,

incomprensible per molts,

però tan rica, no de monedes,

sinó d’una realitat diferent.

No sé quant de temps

estaré encara al seu costat;

però aquest temps que ell té per endavant

a mi m’anirà minvant fins exhaurir-se.

Tampoc sé què li depararà el futur que no veuré.

Vull creure que, des de allà a on jo estigui,

sigui cel o infern, seguiré vetllant pel meu àngel.

Serà el darrer consol, quan hagi de marxar.

Com una caputxeta

perduda en un bosc de veritat,

al meu conte

no hi ha llop més ferotge

que les ferides d´un passat

que encara pesa al meu cor.

Amb l´autoestima malmesa,

miraré de continuar

i aniré cap endavant

amb somnis a la cistella.

I em faré amiga del llop.

Valentina Botana, novembre del 2017.

A tots els familiars, amics, coneguts o gent sensibilitzada amb l’autisme us volem fer una proposta:

envieu-nos una frase sobre el que representa o significa per vosaltres aquest trastorn, l’adornarem amb alguna imatge i la penjarem al nostre web i a les xarxes socials.

Pensem que és una bona manera de continuar amb cultura i una mica més, per sensibilitzar sobre el trastorn de l’autisme.

Aquest és l’email on enviar-ho: universagatha@gmail.com

****************************************************************

A todos los familiares, amigos, conocidos o gente sensibilizada con el autismo os queremos hacer una propuesta:

enviadnos una frase sobre lo que representa o significa para vosotros este trastorno, la adornamos con alguna imagen y la colgaremos en nuestra web y en las redes sociales.

Pensamos que es una buena manera de continuar con cultura y un poco más, para sensibilizar sobre el trastorno del autismo.

Este es el email donde enviarlo: universagatha@gmail.com