El foc es cremava, i la flama cantava
sobre el Sol i sobre l’orgull de la gent.
I el meu cap es cremava
de l’amargor dels dies que havia viscut.
Aviat tindré nou. És una eternitat
al comparar amb el temps del foc.
Però el va escalfar a la gent.
I jo? <…>;
El foc va esclatar a plorar, ardent i apagant-se.
La resina estava gotejant de llenya.
I ploro jo. Ja que és molt car,
el preu del silenci. Déu, dóna les paraules!
************************************
El fuego se quemaba, y la llama cantaba
sobre el Sol y sobre el orgullo de la gente.
Y mi cabeza se quemaba
de la amargura de los días que había vivido.
Pronto tendré nuevo. Es una eternidad
al comparar con el tiempo del fuego.
Pero calentó a la gente.
Y yo? <…>;
El fuego estalló a llorar, ardiente y apagándose.
La resina estaba goteando de leña.
Y lloro yo. Ya que es muy caro,
el precio del silencio. Dios, da las palabras!
*********************************
Костер горел, и пламя пело
О Солнце и о гордости людей.
И голова моя горела
От горечи прожитых дней.
Мне скоро девять. Это вечность
В сравненьи с временем костра.
Но он согрел людей.
А я? <…>;
Костер заплакал, догорая.
С поленьев капает смола.
И плачу я. Ведь дорогая
Цена безмолвья. Боже, дай слова!
