Archivos mensuales: diciembre 2019

ENTREVISTA A CHICHARRO


Avui entrevistem al jove músic Willhelm Chicharro. Gran músic emergent amb una enorme projecció, els seus temes enganxen. El seu últim treball és l’EP «Encontró el norte, perdió el sur» compta amb col·laboracions com la de «El niño de la Hipoteca».

Aquí teniu el link del Yotube del seu anterior treball «Un Chicharro en el árbol»:
https://www.youtube.com/watch?v=Y-jWZxnuLYk

Quin/s és/son el/s teu/s músic/s de referència?
Vaig néixer escoltant la Oreja de Van Gogh perquè el meu pare n’era molt fan. Poc després vaig descobrir Estopa (es van convertir ràpidament en referents), Hombres G, El Canto del Loco… Amb 13-14 vaig passar per una època més punk escoltant música en anglès com The Offspring, Good Charlotte, Blink 182 i després vaig fer ràpidament el canvi a cantautors «antics» com Serrat i Sabina perquè la meva mare tocava moltes cançons seves a casa amb la guitarra. Amb 17 anys descobreixo Extremoduro i al·lucino. Només els escoltava a ells! I per fi, de rebot per youtube, descobreixo a El Niño de la Hipoteca i al Rafa Pons i entro en el món dels cantautors amb Kanka, Antílopez, Mundo Chillón i un sense fi de noms. Actualment estic escoltant molt tangos argentins i intentant investigar noves arrels sud-americanes. Així que referents molts i que varien amb el temps. Crec que per això no sé fer un sol estil de música.

Què n’opines de la música que es fa actualment?
Opino que hi ha molta oferta per a poca demanda. El sector underground puja amb molta força. Les xarxes socials han estat de gran ajuda per a molts. D’altres s’han quedat enrere i els hi costa més pujar per la falta de domini d’aquestes. De tota manera, el que val, acaba arribant al seu públic (o almenys confio que sigui així).

Què és per tu la música?
És una forma d’anar a molts psicòlegs alhora. Escrius una cançó, que és tot un procés i cadascú té el seu, i la comences a tocar davant de gent amb idees totalment diferents i reaccions variades. És molt divertit veure la cara del públic quan expliques una història i posteriorment la converteixes en forma de cançó.

Coneixes el trastorn de l’autisme?
Sí, el conec. Des que conec el Gabriel Maria Pérez m’he informat molt de l’assumpte. Intento ajudar a totes les causes benèfiques que puc ja sigui com a músic en concerts solidaris o com a persona (entenent la diferència del context), col·laborant amb el banc d’aliments, Creu Roja… 

Què n’opines de la difusió amb cultura i en el teu cas, amb la música, per causes de conscienciació o divulgació d’un trastorn com l’autisme o d’altres (dis)capacitats?
És importantíssim saber que la música és una eina massiva de comunicació a moltíssima gent. Molts músics arriben a pujar a escenaris davant de 1, 10, 100, 1000 i milers de persones i tenen l’arma de poder dir i difondre el que pensin. Són un altaveu de divulgació molt important i la majoria d’ells són persones amb ganes d’intentar anar en una direcció millor si a vegades ens desviem com a éssers humans.

EDUARD MIRÓ SALADRIGAS

Eduard Miró Saladrigas recita a l’Escola Superior de Música Jam Session, el passat 1 d’abril 2016 en la presentació del CD solidari NOTES BLAVES PER L’AUTISME i commemorant el Dia Internacional de l’Autisme Gràcies Oscar Chocano per l’enregistrament

Entrevista a Ricard Pérez Fuster

Avui entrevistem al novel·lista i relataire Ricard Pérez Fuster, guanyador de varis premis, ha publicat el llibre de relats breus «De solituds i tempestes» i la novel·la de suspens «Comdemnats», ambdós treballs amb un gran èxit de la crítica i lectors.

Quin/s és/son el/s teu/s escriptor/s de referència?

Franz Kafka, James Joyce, Marcel Proust, Arthur Conan Doyle, Fernando Pessoa, Julian Barnes, Sandor Marai, Eduardo Mendoza, Paul Auster, Milan Kundera, Charles Bukowski, … 

Què n’opines de la literatura que es fa actualment?

No m’interessa la novel·la històrica ni tantes obres de novel·la negra que tant es prodiguen . Passo dels mediàtics.  Els escriptors que actualment em fan més el pes són els que experimenten sense fer-se els autocomplaents.


Què és per tu la literatura? Una part molt important de la meva vida. M’agrada llegir i escriure. Em fa fugir de la realitat sense haver de prendre drogues. 

Coneixes el trastorn de l’autisme?

Sí. Tinc una nebodeta que el té i conec  les penes, estimació i treballs dels seus familiars més directes. 

Què n’opines de la difusió amb cultura i en el teu cas, amb la literatura, per causes de conscienciació o divulgació d’un trastorn com l’autisme o d’altres (dis)capacitats?

Fonamental. Les arts no només han d’entretenir, també tenen la funció de lluita i conscienciació. El sistema establert és massa rígid. Cal buscar les escletxes perquè passi la llum de les persones amb idees. 

«A una estatua» (Llimona) Miguel Moreno


Mi pensamiento: tuyo, que te piensa,
ya no puede huir de tu imagen bella,
y me arde el amor como una estrella,
cada noche, cuando el amor te piensa.
Y de día, como un sol que me quema,
me hiela el corazón tu imagen fría.
Por tenerte mi amor, ¿ qué no daría,
si eres verso dentro de mi poema?
 Yo te sueño a pesar de la distancia…
tan cerca que mis manos casi tocan.
Tu cuerpo, tu ternura, me dislocan,
hasta hacerme el esclavo de tu gracia.
Cada día, me acerco a tu jardin,
por ver si te haces realidad al fin.
 
 
Miguel Moreno Ortiz
07.07.2015

Entrevista a ROIGÉ

Avui entrevistem al Roigé, músic polivalent àmpliament solidari amb causes relacionades amb l’autisme, no en va, té un fill amb el trastorn d’Asperger, dins de l’espectre autista.

A part de la seva gran música també té una companyia de músics, actors i tècnics que l’ajuden a produïr els espectacles adreçats al públic infantil i familiar:

http://www.roigemusic.com/

Quin/s és/son el/s teu/s músic/s de referència?

Ui la llista és molt llarga però Richard Bona, Jorge Drexler, Caetano Veloso principalment.

Què n’opines de la música que es fa actualment?

S’ha globalitzat una mica la cultura en general. Les xarxes han socialitzat les oportunitats però crec que la tendència mitòmana de la societat porta a idolatrar la música i les modes; i la indústria ho promou també. Hi ha poc melòman intrèpid.

Què és per tu la música?

Art, emoció i llenguatge universal.

Coneixes el trastorn de l’autisme?

I tant. Tenim una persona amb Asperger a casa.

Què n’opines de la difusió amb cultura i en el teu cas, amb la música, per causes de conscienciació o divulgació d’un trastorn com l’autisme o d’altres (dis)capacitats?

Que és imprescindible per donar visibilitat, explicar, acompanyar i disfrutar d’aquesta condició.