Archivos mensuales: enero 2020

F. Xavier Simarro Montané (Poema)

«Avui compartim aquest petit gran poema d’en Francesc Xavier Simarro, gran poeta guardonat amb innumerables premis literaris.
Un plaer i un honor per la nostra associació»

D’algun fil penja el nostre saber dir.
Pinçar la paraula justa de dins
Que volarà finestra oberta enllà.
Que la rebi un estenedor afamat,
ferit de mil sols i algun fel estrany.
Graella per rostir llengües de drap.

F. Xavier Simarro Montané.
Del llibre, “La vida està en perill”
Edicions Tremendes, 2018

Entrevista a JERONI PAGÁN

Foto by Ferran Descarrega

Avui entrevistem al pianista, compositor, arranjador i expert musical Jeroni Pagán (Jrx Planant a les xarxes socials).
Polifacètic en les seves composicions musicals que passen des de la música més intimista fins a cavalcar entre la clàssica, el jazz i el blues, amb col·laboracions i participacions en vàries bandes com «Qué pasa contigo, trio?», «Agustí Mas Blues» i haver fet arranjaments de grups tan importants en la història de la música com «Falsterbo Marí» i molts més.
Actualment és el cap d’estudis de l’Escola Superior de Música Jam Session de Barcelona.

El Jeroni participa al nou àlbum musical solidari «L’UNIVERS D’AGATHA» que es publicarà a la primavera, on hi participen 25 músics i del que es farà una presentació avançada el pròxim 29 de febrer a la sala New Fizz de Barcelona (Carrer Balmes, 83):

http://www.universagatha.org/#event|presentacio-no-oficial-nou-cd-lunivers-dagatha|202

Aquests són els liks de les seves xarxes socials:
https://www.facebook.com/jrxplanant
http://jrx-algaliaestudi.bandcamp.com/
http://algaliaestudi.blogspot.com/
https://soundcloud.com/algaliaestudi
http://www.algaliaestudi.com/

Quin/s és/son el/s teu/s músic/s de referència?
Aquesta és un pregunta que veig en moltes entrevistes i que al principi sempre llegia amb interès les diferents respostes però crec que el nostre bagatge està format per tot el que has escoltat al llarg de la teva vida. Me n’adono quan redescobreixes músics que feia temps que no escoltaves i notes la seva influència en les pròpies composicions. En el meu cas, el ventall és prou ample perquè abraça des de la música clàssica fins les noves tendències. 

Què n’opines de la música que es fa actualment?
És cert que el llenguatge musical és finit si no incorporem noves maneres, formes i tecnologies que enriqueixin la comunicació musical. Trobo però, que en l’actualitat tornen a haver-hi músics interessats en la interacció de tots aquests recursos per experimentar amb una música de sobrada qualitat. Ara, hi ha camins que no m’agraden i, en la meva opinió, empobreixen el panorama musical: música electrònica de consum feta amb l’única idea de guanyar diners i grups de músics mediocres que s’apunten a una moda que estigui funcionant amb la idea també de triomfar. Per sort, en aquestes dues categories, el recorregut és proporcional als seus estudis musicals… Però per mi, la tercera categoria encara és pitjor: els grups tribut, integrats normalment per músics més ben preparats que els músics de les bandes que tributen i que sí, que com a professionals tenen tot el dret de guanyar-se la vida però la seva aportació a l’evolució creativa de la Música és nul·la. Molta culpa la tenen els mànagers que no arrisquen, però en definitiva és una manca d’educació i cultura musical estesa arreu, que no ajuda a que els músics afavoreixin la seva visió creativa i avancem cap a noves tendències amb bases fermes i interessants. 

Què és per tu la música?
Per mi és la meva vida. De petit vaig començar a estudiar-la, em va escruixir i ja mai més l’he deixada. I espero que ella no em deixi a mi. Però a part de la meva relació personal amb ella, també és un llenguatge universal, frase trillada però talment certa perquè si coneixes el seu idioma pots interactuar amb qualsevol músic del planeta sense necessitat de comunicació verbal. La Música, a més, interactua amb les nostres neurones i les fa reaccionar, tal com demostren els darrers estudis neuronals. Potser no sana però és una eina molt poderosa en l’ajuda als pacients amb discapacitats mentals.

Coneixes el trastorn de l’autisme?
Sí. Malauradament la meva cosineta en pateix. I gràcies a la feina del meu cosí i cap d’Univers Àgatha, ens hem anat sensibilitzant i aprenent tot el que se sap d’aquest trastorn. Això em va ajudar, per exemple, amb un alumne amb diagnòstic d’asperger per poder entomar la meva relació amb ell com a professor. Quan al principi dic malauradament, em refereixo en el seu patiment quan s’enfronta a una societat que no està pensada per lidiar amb persones amb trastorns. Però ella és un encant que et menjaries a besades. I com no, el nostre mitjà de comunicació és la música: quan sap que hi sóc a prop, espera pacientment que em posi al piano i li improvisi melodies senzilles. Aleshores, s’emociona i canta. Però també és crítica i si no li agrada, fa mitja volta i desapareix. Un amor!!

Què n’opines de la difusió amb cultura i en el teu cas, amb la música, per causes de conscienciació o divulgació d’un trastorn com l’autisme o d’altres (dis)capacitats?
Tot un encert i que cal recolzar molt més. De fet, se n’hauria de fer sempre i en qualsevol situació per tal de conscienciar la nostra societat. Si a més, ho fas a través de la cultura, la incidència és més plena perquè sóc del parer que una societat més culta i educada ens farà ser millors persones.


Doctor Ángel Riviere

«Lo que hago no es contra ti. Cuando tengo una rabieta o me golpeo, si destruyo algo o me muevo en exceso, cuando me es difícil atender o hacer lo que me pides, no estoy tratando de hacerte daño. Ya que tengo un problema de intenciones, no me atribuyas malas intenciones. Batallo para entender lo que está bien y lo que está mal»

Dr. Ángel Riviere

Entrevista a ANTONIO BUITRAGO

Hoy entrevistamos al genial escritor ilicitano, Antonio Buitrago. Irónico, sarcástico, directo en sus opiniones de la vida, sus novelas son armas de risa y locura, sus poemas dignos de enmarcar, con sensibilidad y fuerte carga de sentido y sentimiento. Un escritor más que recomendable.

Aquí encontraréis todos sus libros:
https://www.todostuslibros.com/autor/buitrago-fernandez-antonio-francisco

¿Cuál/es es/son tu/s poeta/as de referencia?

Miguel Hernández, Antonio Machado, casi todos los del siglo de oro y muchos más. Bukowski, Gil de Biedma…

¿Qué opinas de la poesía que se hace actualmente?

Como la que se hacía antes o sea, que hay para todos los gustos.

¿Qué es para ti la literatura?

Una válvula de escape y puede, que una de las pocas soluciones contra la idiotez.

¿Conoces el trastorno del autismo?

Creo que cada caso difiere, y considero que, solo quienes conviven con él directamente, pueden decir que lo conocen. Vamos, que yo, como el resto de puertas hacia afuera, tan solo tengo y/o tenemos una muy, muy ligera idea.

¿Qué opinas de la difusión con cultura y en tu caso, con la poesía, por causas de concienciación o divulgación de un trastorno como el autismo o de otras (dis)capacidades?

Me parece, y casi que llevándolo al extremo, completamente necesario poner voz a muchos silencios, y si esas voces se apoyan en la cultura, en mi caso por lo menos, siempre tendrá atención. 

SALA NEW FIZZ – NOU CD SOLIDARI «L’UNIVERS D’AGATHA»

Amics d’Univers Agatha Autisme, us fem avinent de la propera «Pre-presentació» del nou àlbum solidari L’UNIVERS D’AGATHA que es publicarà la propera primavera, a la sala NEW-FIZZ de Barcelona, Carrer Balmes, 83 de Barcelona (Balmes/València)

Amb:

AGUSTÍ MAS BLUES, JAVI JAREÑO, ROIGÉ, MIA FUENTES i CHICHARRO

10€ i l’exclusivitat de poder tenir anticipadament el doble CD solidari abans de la seva edició definitiva (amb l’import de l’entrada va inclòs el doble CD).

Aviat entrades anticipades a ENTRADIUM

Un àlbum on hi ha 25 participants:

Elliott Murphy, Max Sunyer, Enric Hernàez, Luis Robisco, Marta Elka, Jordi Sabatés, Emili Baleriola, James White Experience, Ibra Tomba Tomba, Joan Blau, Roigé, Ramon Aragall, Nativos en Alaska, Edu Quindós, Javi Jareño, Mon Casino Casamor, El Fill del Mestre, Mia Fuentes, Chicharro, Matías Costa, Mista B’Tista, Jordi Gomara, Jeroni Pagán, Agustí Mas Blues, Gabriel Maria Fuster.

Entrevista a OLIVIER DURAND

Foto, Oscar Chocano Almanza

O.D: «El arte siempre ayudó al mundo a cambiar en el buen sentido»

Continuamos nuestro ciclo de pequeñas entrevistas con uno de los grandes guitarristas actuales, Olivier Durand, fiel escudero de la leyenda Rock-Star Elliott Murphy, ha compuesto para Luz Casal y otras bandas más y queremos destacarlo como el autor del tema Univers Àgatha que podréis encontrar en nuestro disco NOTES BLAVES PER L’AUTISME, ahora ya en Spotify, y que podríamos considerarlo como la melodía identificativa de nuestra asociación.

Esta es su web:
https://www.olivierdurandguitar.com/

¿Cuáles son tus músicos de referencia?
Hay muchos de ellos. La creatividad de Miles Davis, las palabras de Bob Dylan, los dedos de Jeff Beck …

¿Qué opinas sobre la música que se hace en este momento?
Lo que siento es que la música se ha convertido más en un producto que en una obra de arte. Extraño la humanidad de eso a veces. Todas las nuevas herramientas son agradables y hacen que la grabación sea más fácil y económica, pero echamos de menos la calidez y ahora puede ocultar fácilmente la falta de talento.

¿Qué es la música para ti?
La música es vida y una buena forma de expresarse, de cruzar sus propias fronteras. Un concierto es un momento que compartes con los otros músicos y el público y es una sensación agradable.

¿Conoces el trastorno del autismo?
Todos lo descubrimos con «Rain Man», supongo. Así que ahora me siento más consciente de ello que antes.

¿Qué opinas de la difusión con cultura, en tu caso con la música, por causas de concienciación de un trastorno como el autismo u otras discapacidades?
Creo que es bueno usar todo tipo de arte para concienciar a la gente. El arte siempre ayudó al mundo a cambiar en el buen sentido.

Àgatha en las redes sociales

Barcelona, enero 2020

Me preguntan, varias veces, si no he llegado a pensar en que podría estar excediéndome al exponer a mi hija de 19 años y con autismo en las redes sociales.

Sinceramente, al principio sí que tenía cierto resquemor, la típica sensación de que podía estar rompiendo la intimidad de una persona que no entiende lo que le rodea y, por lo tanto, no podría defenderse de cualquier manipulación hacia ella.

Esta sensación sigue perdurando en mi mente y en mi manera de trabajar la concienciación por el autismo, pero tengo que decir que cada vez disminuye más, pues creo que, gracias a tratarse de un ser más que especial, inocente cien por cien y con una sensibilidad transparente, nos da a entender que somos el resto a los que se nos considera normales, como los atípicos.

Basta con ver o escuchar la cabecera de las noticias para darse cuenta de las barbaridades que estos seres considerados como normales están realizando, en un mundo cada vez más deteriorado y en el que priman los intereses personales por encima del de las personas.

Políticos deprimentes, economía en un alfiler, la Tierra cada vez más contaminada, guerras, enfermedades muevas.

Odios, atentados, pederastia, corruptelas, hambre que no interesa saciar, continentes perdidos por la desidia de otros continentes.

Falta de recursos para investigación, cultura por las nubes, desolación.

Y resulta que ella es la antítesis de todo esto. 

Sus imágenes con esa sonrisa que tendría que contagiar. Su alegría con esos saltos por toda la casa. Su mirada abierta. Su abrazo. 

Ella no tiene inquietudes, no conoce el mal, que le ronda tan de cerca, por otro lado…

Deberíamos fijarnos más en estos espíritus inocentes, sin malicia alguna, y aprender de esa bondad inherente a un ser especial. 

Por eso me gusta «jugar» con sus imágenes y transmitir esa falta de conexión con las personas, característica de quien tiene autismo, con sus miradas, sus sonrisas, su belleza, su excelsa inocencia, su paz…

No, de momento no pienso dejar de hacerlo.

Gabriel Maria Pérez – Presidente UNIVERS AGATHA AUTISME

Entrevista a la poeta CRISTINA COMPANY

Foto, Oscar Chocano Almanza

Quin/s és/son el/s teu/s poeta/es de referència?

Principalment la meva poeta de referència és la Montserrat Abelló. M’agrada la seva poesia breu i de llenguatge senzill i és aquest estil en el que millor expresso la meva poesia. Altres referències són de Ma. Mercè Marçal, Joan Brossa i Joan Salvat-Papasseit.

Què n’opines de la poesia que es fa actualment?

Jo penso que la poesia ha d’arribar perquè el lector la pugui fer seva i no s’avorreixi i deixi de llegir-ne. De poesia n’hi ha de totes formes però de la d’ara a mi m’agrada la que està ben construïda i és rica de vocabulari però que no necessiti un diccionari per entendre-la. La poesia massa rebuscada em deixa indiferent i no em fa sentir res. Però actualment s’està fent molt bona poesia també.

Què és per tu la literatura?

La literatura em va començar a interessar ja de gran. Mai havia estat bona lectora ni massa aficionada a la literatura quan era petita ni joveneta i jo crec que molta culpa era per les lectures obligatòries de l’escola o institut. No m’agradaven cap i se’m feia molt dur llegir-les. Sempre havia aprovat però mai gaudit. L’afició a llegir, a escriure, a expressar-me davant un full en blanc va començar a punt d’iniciar la cinquantena, però mai és tard per aprendre i deixar-se portar pels mots. Ara, no podria passar sense escriure i llegir.

Coneixes el trastorn de l’autisme?

El trastorn de l’autisme el vaig conèixer de veritat quan us vaig trobar a tu i a l’Àgatha. Fins llavors tenia la referència de coses que es comentaven i de la pel·lícula Rain Man. O sigui que en sabia ben poc. Conèixer a l’Àgatha em va obrir els ulls del que realment era l’autisme i entre les vostres xerrades i el que em vaig anar documentant, ara sé que és realment l’autisme, els graus que existeixen i les diferents varietats, encara que mai se’n sap prou i cada dia n’aprenc una mica més.

Què n’opines de la difusió amb cultura i en el teu cas, amb la poesia, per causes de conscienciació o divulgació d’un trastorn com l’autisme o d’altres (dis)capacitats? Doncs em sembla que és una forma d’apropar a la gent el que famílies com la teva es troba cada dia i des de fa molts anys. Per una banda cridem l’atenció amb tot el que es refereix a la cultura i per tant fem participar a la població d’actes que, a la vegada que promou música, poesia, dansa, pintura…, acosta el trastorn de l’autisme d’una forma planera i distesa, intentant normalitzar així un trastorn que també viu entre nosaltres. En quant a mi, que vaig la divulgació a través de la poesia, crec que és de la manera que jo puc expressar millor el que em transmet, per exemple, una tarda amb l’Àgatha. La poesia és l’expressió del sentiment i de l’experiència en qualsevol de les seves manifestacions