A la nostra associació tenim la sort de poder comptar amb un gran col·laborador, un reporter gràfic amb una gran humanitat i una gran dedicació a la seva gran passió, la fotografia, els vídeo-reportatges d’una altíssima qualitat.
Es tracta de l’OSCAR CHOCANO ALMANZA
No dubteu a passar-vos per la seva pàgina de Facebook on hi trobareu verdaders magnífics treballs gràfics:
https://www.facebook.com/oscar.chocanoalmanza
Us el recomanem mil per cent!!!
Desde hace poco tiempo tenemos el lujo de contar con una nueva entidad, AUTISMO EN VIVO, en cuya página web podréis encontrar variados artículos sobre autismo.
Hay que aplaudir la gran cantidad de estos artículos con mucha información sobre este trastorno.
Desde aquí os recomendamos que dudéis en pasaros para obtener gran información en relación al autismo.
Este es el link:
https://www.autismovivo.org/
La poeta Montse Pellicer Mateu és una altra de les grans poetes que ha passat i ha empatitzat des del primer moment amb la nostra associació, un plaer per nosaltres.
Els seus versos son directes, fruit de l’amor amb que sempre vol jugar: l’amor per la vida, l’amor per l’amor, l’amor per les persones i el ser.
Aquest és el seu Facebook:
https://www.facebook.com/pellicermateu
I aquests, dos dels seus deliciosos poemes:
ÀGATHA
Et veig i sento la profunditat de la teva mirada enigmàtica
que em mira i m’endinsa en la solitud dels teus mots,
allà on el silenci teixeix la teranyina d’un món secret
on sols tu pots aixecar les ales i volar,
dorms sobre el coixí de cotó que he brodat per tu
per quan entris dins el teu somni portis un tros de mi,
palpo a vegades el teu dolor que és el meu
quan no entens el trencaclosques d’un món que és teu,
els teus ulls acaparen un horitzó que m’és inabastable
entre pols que s’oposen i no poden emergir junts,
vull ser el fil conductor entre la teva presència i la teva absència,
escalfar el gel d’un mur que separa la teva finestra i la meva,
obrir la porta de casa teva quan tu em donis la clau
i desar-la en el profund de l’oceà del teu miratge.
ENDINS DEL SILENCI DE LA LLUNYANIA
Endins del silenci de la llunyania
quan el temps camina a un altre pas
embolicant-me amb capes de gelabror l’hivern
aquell pensament dirigit cap a l’interior,
on el caminar i els somnis s’aturen
per donar pas a la contemplació de l’ànima
i escolto,
m’escolto,
tant que em fa mal donar un pas més,
tant que haig de cridar i estripar un paisatge que s’esquerda,
trenco les imatges en mil trossets
per llençar-les al no res,
sense fi,
allà on les paraules moren
on els desitjos es confonen amb les pregàries
a un Déu sense nom,
vinc d’un silenci on no es trenquen les carícies
vinc d’un silenci on les paraules són eines dibuixades
un lloc on el temps deixa de transcórrer
per contemplar-te
un silenci per viatjar entre el teu univers i el meu
i el temps ha esdevingut una utopia
la utopia de viure en un món massa gran.
Una gran poeta, amiga i persona amb gran empatia amb la nostra causa per l’autisme és la Cris Company.
Amb poemes més aviat menuts però carregats de sentiment, melangia i emotivitat que arriben profundament a l’esperit de qui els llegeix.
Val a dir la seva gran rapsòdia, acurada, temperada, excel·lent.
Volem des d’aquí agrair-li la seva enorme complicitat amb nosaltres.
Aquest és l’enllaç del seu Facebook:
https://www.facebook.com/cristina.company.5
I aquests són dos dels exquisits poemes que ha compartit amb la nostra associació:
EL TEU SOMRIURE
Com una ràfega de vent,
que arriba breu i intensa.
Com una guspira,
que encén un foc i ens crema.
Com un sentiment,
que s’arrela dins d’un cor que batega.
Com aquella veu,
que mai ens deixa.
Així és el teu somriure
dins d’aquest Univers.
I ens acompanya,
i ens fa vibrar,
i ens dóna força…per continuar.
SÓC AQUÍ
Obre les ales…
i aixeca el vol.
No passis por,
jo, t’ajudaré.
Aquesta és la meva mà.
La que t’agafa fort… quan caus.
La que et deixa anar… quan cal.
Em trobes a faltar
quan no hi sóc.
I t’enyoro,
quan de tu m’allunyo.
