ENDINS DEL SILENCI DE LA LLUNYANIA – Montse Pellicer Mateu

paisaje invierno_Olga Kvasha 1[1]

Imatge, bibliocolors.blogspot.com

Blog Montse Pellicer: http://paraulesdescarlata.blogspot.com.es/

 

Endins del silenci de la llunyania

quan el temps camina a un altre pas

embolicant-me amb capes de gelabror l’hivern

aquell pensament dirigit cap a l’interior,

on el caminar i els somnis s’aturen

per donar pas a la contemplació de l’ànima

i escolto,

m’escolto,

tant que em fa mal donar un pas més,

tant que haig de cridar i estripar un paisatge que s’esquerda,

trenco les imatges en mil trossets

per llençar-les al no res,

sense fi,

allà on les paraules moren

on els desitjos es confonen amb les pregàries

a un Déu sense nom,

vinc d’un silenci on no es trenquen les carícies

vinc d’un silenci on les paraules són eines dibuixades

un lloc on el temps deixa de transcórrer

per contemplar-te

un silenci per viatjar entre el teu univers i el meu

i el temps ha esdevingut una utopia

la utopia de viure en un món massa gran

 

montse pellicer mateu 16 febrer 2015 per agatha

 

Un comentario en “ENDINS DEL SILENCI DE LA LLUNYANIA – Montse Pellicer Mateu

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.