DESIG – Ricard Pérez Fuster

640_1399296405pluja_destrelles[1]

Foto, www.adolescents.cat

 

Et vaig veure en sortir al balcó

Nit encalmada, silenci privat.

Lluna plena il·luminant detalls

Tu al fons repenjada al terrat.

 

La nit següent vaig tornar a sortir

La lluna amagada rere els núvols

Foscor gairebé absoluta i plena

Tu al fons ennegrint la grisor.

 

Durant el dia frisava per la nit,

hores endolcides pel desig,

que el temps passés de pressa

hores esmicolades per l’anhel.

 

Sense la llum necessitat rabent de veure’t

Jo abocat al balcó amb l’esguard fix

La foscor i la solitud amarades d’amor

La teva ombra al fons del meu cor.

 

No, no ho havia de fer, no!

Però vaig sortir al balcó al matí

Tot l’encant matisat pel meu afany,

Un arbret ufanós era la teva ombra.

 

Ricard Pérez Fuster

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.