L’ENDEMÀ DE SANT JORDI – Ricard Pérez Fuster

20110620-pluja221386[1]

Foto, www.recercaenaccio.cat

Camina lentament, les mans a les butxaques

L’esguard misteriós, com obsedit

Les llampurnes dels ulls apagades

Les dents ennegrides pel cruiximent.

 

Papereres plenes a vessar de detritus

Taques fosques damunt les rajoles

Llosques apagades recollides amb afany

Diaris i revistes amuntegats en qualque racó

 

D’alguna finestra se sent música apagada

El vell quiosquer renya un nen trapella

El borratxo d’ulleres fosques somriu inexpressiu

La parella jove es mira a la cara sense dir-se res.

 

I plou i neva i fa vent i fa sol

I els núvols es mouen al cel

I les fulles dels arbres s’emboliquen

I un riure llunyà d’una nena que juga

 

T’estimo, t’estimo, t’estimo

Se’m fa difícil  de dir-t’ho

El temps enganya els sentiments

Et tinc a tu i tinc el món.

 

Mentre l’home camina lentament

Les mans a les butxaques buides

L’esguard perdut, els ulls mig closos

Els núvols al cel, la pluja a la cara.

 

 

Ricard 24/4/2016

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.