QUAN – Josep Maria Fuster i Perelló

Somriure Tina

 

Quan l’Àgatha riu,

quina alegria! tots riem amb ella.

 

Quan l’Àgatha plora

no és tristesa, però vull plorar  amb ella.

Quan ella crida, el cor se’m tanca

o se’m fon. Després s’enlaira,

i em deixa sol.

 

I quan l’Àgatha torna riure,

omple de goig  la màquina del  món.

Es fa entendre tan sols amb   

l’esguard emmelat,

que projecta raigs de llum damunt la  malmesa terra.

Ha esdevingut la gaubança.

Si bé dels meus ulls s’escapen, encara, interrogants sense fi,

llàgrimes d’angoixa, d’incomprensió i de ràbia.

Però també d’esperança.

L’Àgatha és la més robusta esperança.

És en ella on està la vida.

 

 

Josep Maria Fuster i Perelló

 

 

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.