«ÉS CARÍCIA…» Paula Ensenyat

1452084974230

http://milanapau.blogspot.com.es/

 

És caricia allò que neix aquí dintre,

o és el desig el que la fa carícia?

Perduda en l’anar i tornar del dubte

S’esmicolen les respostes.

Com no ser una incògnita,

si sols conec l’interrogant?

Intent escoltar el vent

i em deman quin,

escolt un gemec llunyà

i em deman quin,

i si observo els ametllers,

tornen les preguntes:

Com es convertiren

les arrels en ales?

 

***

Abandonar l’abraçada

i contemplar-me nua

sota la pell que se’n va

 

***

Renta la cara al sol.

S’aixeca,

corre,

em reinventa

i sóc.

Els seus ulls contemplen

cada present

com si fos l’únic.

De sobte,

tot s’atura

i esclata la tempesta:

“Per què he de créixer, mare?”

 

 

Paula Ensenyat

 

Un comentario en “«ÉS CARÍCIA…» Paula Ensenyat

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.