TENIA AUTISME, ESPRIU? – Helena Barba

jw8k85xbohnib7wycmrb_400x400[1]

-Tenia autisme, Espriu?

Vaig quedar bocabadada, esmaperduda i garratibada. Vaig observar la noia que m’havia fet la pregunta. Cara rodoneta, ulls que em fitaven i orelles expectants. 11 o 12 anys, com els altres 50 alumnes que s’havien aplegat a la biblioteca i que volien saber més coses d’Espriu, que volien saber com es fa per ser escriptora. Tots ells havien llegit la Petita història de Salvador Espriu, il·lustrada per la Pilarín Bayés i editat per Mediterrània. El text l’havia escrit jo.

-Tenia autisme, oi? –em va repetir, fluixet. Havia vingut a parlar amb mi, un cop acabada la xerrada.
-Em sembla que no.
-Ah.

Estava decebuda.

-Per què ho dius?
-L’Eloi té autisme.
-L’Eloi?
-El meu germà.
-Ah. Molt bé. I quants anys té, el teu germà?
-Set. I és molt bo en mates.
-Com Espriu …
-I s’espanta amb els sorolls. Es tapa les orelles amb les mans quan es dispara l’alarma de casa.
-I la professora us ha explicat que a Espriu li agradava el silenci i li molestava el soroll.
-Sí. I l’Eloi es posa nerviós si hi ha molta gent.
-Com Espriu …

M’admirava la noia.

-Quan està concentrat, no sent les explicacions de la mestra.
-Ui!
-Encara que la senyoreta cridi, Eloi, Eloi, ell no la sent.
-Ah. És un problema…
-La mare em va dir que escrivís un diari i expliqués les coses que fa l’Eloi.
-Sí. Molt bé.
Va somriure.
-I potser a final de curs el podríeu llegir a la classe de literatura.

Els ulls també van somriure.

-L’Eloi és molt bo… Em deixa els retoladors… Em fa petons… Em dóna flors del jardí…
-Molt bé… I tu, com et dius?
-Clara.

Clara… Antígona, vaig pensar jo. La noia valenta que defensa el seu germà. Vaig fer un petó a la Clara i vaig anar a acomiadar-me de la professora. Han passat unes quantes setmanes i no aconsegueixo recordar en quina de les escoles vaig tenir aquesta conversa. Potser en alguna de Sabadell: Mas Boadella, Cifuentes, Catalunya… O potser de Sant Quirze: 11 de setembre… No ho sé. Però tant se val. El que em sembla important és que el fet literari ha permès que una nena comprengui que les «diferències» i «necessitats especials» del seu germà es poden trobar també en d’altres persones, i algunes d’elles amb una vida molt plena.

 

Helena Barba

Bellaterra, 8 de juny de 2015

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.