«Amb rovell als ulls» – Jordi Pruñonosa

cu_y-mdwuaembub1

Amb rovell als ulls
aguaito l’albada,
on un vaixell estancat
ja no solca mar brava.
Sense llevants a patir
ni ponents a plorar.
Es erma i dissortada,
la tasca,
quan a voltes
era fera i accelerada.
Olor salabrosa, brea,
nits de gebrada
i dies de sol mortal
amb brisa calma.

Jordi Pruñonosa i Sala

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.