AMB AUTISME – Bep d’Utxí

bobina-celofan-doble-cara-estrellas1

 

No sabia de més esquerdes

ni més llunes que aquelles que vivien

en la seva ment trasbalsada.

En un món de fantasies confuses

on pallassos i bruixes

hi feien estada.

Crestes d’ones sense aigua,

molins de vent sense aspa,

cantals que morien

sense haver tingut mai vida

afogats en rierades de sorra.

Arbres on l’arrel és la copa,

flors transparents sense color ni aroma,

i estels de cel·lofana i èters d’argila.

Feliç en aquesta existència de joguina

on no hi ha un defora,

sols una gàbia de paper i tinta

aliena a l’entorn que l’envolta.

 

 

Bep d’Utxí

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.