EL MEU ÀNGEL – Teresa Vergés

1f56519e3e3c97b3b84461c379fb87ce1

Imatge, Pinterest

https://www.facebook.com/teresa.vergesadria

http://serial.grupmtm.com/somni-lestel-teresa-verges-i-adria/

http://tempsdelespectacle.blogspot.com.es/

Tot era joia quan va néixer.

Després de molta inquietud i llarga espera

el desitjat infant havia arribat,

ja era entre tots nosaltres.

 

Un temps després, però, el goig va emmudir.

Va ser com si el temps es parés,

com si tot el nostre mon restés immòbil.

El meu àngel no comprenia el consol de la mare.

 

El dolor va envair l’aire.

El meu petit àngel feliç somreia,

sense comprendre el perquè

dels ulls humitejats de qui l’esguardava.

 

En el seu entorn qui l’estima vaticina:

serà un àngel preciós, estimat i feliç.

Un minso consol pels pares.

Necessiten temps per assimilar-ho.

 

Són coses que sembla que puguin passar als altres.

Però, el meu àngel, és ara un dels «altres».

I el nin va creixent dins del seu propi món,

en el que no hi deixa entrar a qualsevol.

 

Quan el miro, el meu dol no és per ell.

És pels seus pares.

Jo me l’estimo al meu àngel, però…

en el meu cor, encara hi ha més amor de mare.

 

Quan veus un fill, un fill teu, plorar pel seu infant

i no el pots consolar com quan era petit,

quan no pots fer res, només restar al seu costat,

et sents tan poca cosa, tan impotent…

 

El comprens tan bé…

Si quan era una criatura

hauries donat la vida per ell

que no faries ara, que el veus patir.

 

Però ni el teu sacrifici podrà fer que

el petit nin entengui per què neix una flor,

ni per què els ocells volen,

ni per què la mar és en calma.

 

El meu àngel dolç i preciós…

Els seus ulls plàcidament em parlen,

m’ensenyen a veure dins seu

tot un univers de màgica candidesa.

 

Una innocència reclosa,

incomprensible per molts,

però tan rica, no de monedes,

sinó d’una realitat diferent.

 

No sé quant de temps

estaré encara al seu costat;

però aquest temps que ell té per endavant

a mi m’anirà minvant fins exhaurir-se.

 

Tampoc sé què li depararà el futur que no veuré.

Vull creure que, des de allà a on jo estigui,

sigui cel o infern, seguiré vetllant pel meu àngel.

Serà el darrer consol, quan hagi de marxar.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.