AUTISMO Y APOYO (castellano – català)

10383886_797373836975841_7631045122501822020_n1

Como ya he dicho varias veces, yo no soy un experto especializado en autismo, científicamente escaso, pero sí me puedo considerar un conocedor del autismo y, por lo tanto, siempre podré opinar sobre lo que este trastorno ha podido suponer para mi vida , el día a día, el pasado, el presente y… no tan claro, el futuro.

Si esto lo pudiera extrapolar a otras personas que conviven con el autismo, estoy seguro que con muchas de las sensaciones y emociones coincidiríamos, con muchos puntos de vista también, con mucha lucha y perseverancia, por narices.

Por eso es importante intentar acercarse a las personas que de una manera u otra conviven con este trastorno o, sencillamente, les interesa.

Están los que quieren compartir y te ayudan con el fin de dar a conocer lo que representa el autismo. No sólo te apoyan, sino que colaboran.

Hay quien lo hace con un sentimiento de lástima, lo que es totalmente razonable, ¿cuántas veces no has tenido una sensación de lástima por alguien que pase por delante tuyo acompañando a alguien con algún tipo de (dis)capacidad? (Me cuesta usar esta palabra).

También los que te acompañan en la lucha y participan con otras entidades aportando sus pequeños granitos de arena. Con total sensibilización y humanidad loables.

Y los que no pueden aportar más que un tímido apoyo, porque sus recursos cada vez menguan más, o porque su hijo/a ya es mayor, han luchado hasta el límite de la desesperación y ahora buscan la tranquilidad… la lucha agota, os lo puedo asegurar.

Y siempre nos encontraremos algunos que sólo se acercan para mostrarse como los más solidarios. Estos no tienen escrúpulos, son capaces incluso de querer darte lecciones y de molestarse si no piensas en ellos pero, ¿qué quieres que te diga?, estos también los necesitamos, sí, al menos dan voz al autismo, y ya es bastante importante.

Por lo tanto, desde mi experiencia, he intentado aglutinar todo lo que he podido, para acomodar en la caja de nuestra asociación y procurar continuar con esta sensibilización, y continuaré haciéndolo, deseando que el máximo de gente sensibilizada se acople para darnos su pequeña y a la vez gran ayuda.

Gabriel Maria Pérez

Presidente Univers Agatha

autismo1

Imagen, autismeinfantil.wordpress.com

Com ja he dit vàries vegades, jo no sóc un expert especialitzat en autisme, científicament escàs, però sí em puc considerar un coneixedor de l’autisme i, per tant, sempre podré opinar sobre el que aquest trastorn ha pogut suposar per la meva vida, el dia a dia, el passat, el present i… no tan clar, el futur.

Si això ho pogués extrapolar a altres persones que conviuen amb l’autisme, estic segur que amb moltes de les sensacions i emocions coincidiríem, amb molts punts de vista també, amb molta lluita i perseverança, per nassos.

Per això és important intentar apropar-se a les persones que d’una manera o altra conviuen amb aquest trastorn o, senzillament, els interessa.

Hi ha els que volen compartir i t’ajuden per tal de donar a conèixer el que representa l’autisme. No només et donen suport, sinó que hi col·laboren.

Hi ha qui ho fa amb un sentiment de llàstima, la qual cosa és totalment raonable, quantes vegades no has tingut una sensació de llàstima per algú que passi per davant teu acompanyant a alguna persona amb alguna mena de (dis)capacitat? (em costa emprar aquesta paraula).

També els qui t’acompanyen  en la lluita i participen amb altres entitats aportant els seus petits granets d’arena. Amb total sensibilització i humanitat lloables.

I els que no poden aportar més que un tímid recolzament, perquè els seus recursos cada vegada minvant més, o perquè el seu fill/a ja és gran, han lluitat fins al límit de la deseperació i ara busquen la tranquil·litat… la lluita esgota, us ho ben puc assegurar.

I sempre ens trobarem alguns que només s’acosten per a mostrasr-se com els més solidaris. Aquests no tenen escrúpols, són capaços fins i tot de voler donar-te lliçons i de molestar-se si no penses en ells però, què voleu que us digui, aquests també els necessitem, sí, almenys donen veu a l’autisme, i ja és prou important.

Per tant, des de la meva experiència, he intentat aglutinar tot el que he pogut, per encabir-ho a la capsa de la nostra associació i procurar continuar amb aquesta sensibilització, i continuaré fent-ho, desitjant que el màxim de gent sensibilitzada s’hi acobli per donar-nos el seu petit i a la vegada gran cop de mà.

 

Gabriel Maria Pérez

President Univers Agatha

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.