De tant en quant rebem regals impressionants, delicats, que toquen la sensibilitat, com és aquest poema de la Sonia, una nena rusa de 8 anys amb autisme no verbal.

Li hem d’agrair de totes totes a la Liudmila Liutsko per enviar-nos-el, juntament amb la traducció que n’ha fet ella mateixa.

Мне надо сказать так много!

Кто думает, что золото – в молчанье?

Камнем загорожена дорога

словам из сердца – ну, не печально?

Это «золото» – такое давящее.

Оно скалой легло мне на грудь.

В прошлой жизни я была говорящая.

Как свободу словам мне вернуть?

*****************************************************

He de dir tantes coses!

Qui pensa que l’or és un silenci?

El camí de paraules al cor està bloquejat

per una pedra – no és trist?

Aquest “or” és tan opressiu.

Va caure com una roca al meu pit.

En una vida passada, jo parlava.

Com puc recuperar la llibertat de les meves paraules?