POEMA DE SONIA, NENA AMB AUTISME NO VERBAL, tradució Liudmila Liutsko

De tant en quant rebem regals impressionants, delicats, que toquen la sensibilitat, com és aquest poema de la Sonia, una nena rusa de 8 anys amb autisme no verbal.

Li hem d’agrair de totes totes a la Liudmila Liutsko per enviar-nos-el, juntament amb la traducció que n’ha fet ella mateixa.

 

Мне надо сказать так много!

Кто думает, что золото – в молчанье?

Камнем загорожена дорога

словам из сердца – ну, не печально?

Это «золото» – такое давящее.

Оно скалой легло мне на грудь.

В прошлой жизни я была говорящая.

Как свободу словам мне вернуть?

 

*****************************************************

He de dir tantes coses!

Qui pensa que l’or és un silenci?

El camí de paraules al cor està bloquejat

per una pedra – no és trist?

Aquest “or” és tan opressiu.

Va caure com una roca al meu pit.

En una vida passada, jo parlava.

Com puc recuperar la llibertat de les meves paraules?

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.