De tant en quant rebem regals impressionants, delicats, que toquen la sensibilitat, com és aquest poema de la Sonia, una nena rusa de 8 anys amb autisme no verbal.
Li hem d’agrair de totes totes a la Liudmila Liutsko per enviar-nos-el, juntament amb la traducció que n’ha fet ella mateixa.
Мне надо сказать так много!
Кто думает, что золото – в молчанье?
Камнем загорожена дорога
словам из сердца – ну, не печально?
Это «золото» – такое давящее.
Оно скалой легло мне на грудь.
В прошлой жизни я была говорящая.
Как свободу словам мне вернуть?
*****************************************************
He de dir tantes coses!
Qui pensa que l’or és un silenci?
El camí de paraules al cor està bloquejat
per una pedra – no és trist?
Aquest «or» és tan opressiu.
Va caure com una roca al meu pit.
En una vida passada, jo parlava.
Com puc recuperar la llibertat de les meves paraules?