NOU POEMA de Sònia Shatalova (amb autisme), Rússia

Traducció i adaptació: Liudmila Liutsko

Correcció i redacció; Gabriel Maria Pérez

 

 

——–

Escriure poesia, per a què serveix?

Em sento l’amargura del seu vi.

Tinc aquest dolor al cor

i prego: “Perdona’m … allibera’m …”

I escolto una veu tendra al cor:

“Ni tan sols un pèl cau sense la meva voluntat”.

Estàs desanimada? Sí, ho és de dur, però tu intenta-ho.

Ho tens així donat.

Els poemes no són ni vi, ni mel, ni aigua,

són la teva vida. Recorda sempre això “.

 

2004

 **************************************************

—————-

– Писать стихи – зачем оно?
Мне очень горько их вино.
Такая в сердце тугая боль
И я молю: «Прости… уволь…»

И слышу в сердце ласковый Голос:
«Без воли Моей не выпадет волос.
Что приуныла? Да, тяжело.
Но ты постарайся. Тебе так дано.

Стихи – не вино, не мёд, не вода.
Они – твоя жизнь. Это помни всегда.»

2004 г.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.