UN ALTRE POEMA de Sònia Shatalova als 8 anys (amb autisme), Rússia

El foc es cremava, i la flama cantava

sobre el Sol i sobre l’orgull de la gent.

I el meu cap es cremava

de l’amargor dels dies que havia viscut.

Aviat tindré nou. És una eternitat

al comparar amb el temps del foc.

Però el va escalfar a la gent.

I jo? <…>;

El foc va esclatar a plorar, ardent i apagant-se.

La resina estava gotejant de llenya.

I ploro jo. Ja que és molt car,

el preu del silenci. Déu, dóna les paraules!

 

************************************

 

El fuego se quemaba, y la llama cantaba

sobre el Sol y sobre el orgullo de la gente.

Y mi cabeza se quemaba

de la amargura de los días que había vivido.

Pronto tendré nuevo. Es una eternidad

al comparar con el tiempo del fuego.

Pero calentó a la gente.

Y yo? <…>;

El fuego estalló a llorar, ardiente y apagándose.

La resina estaba goteando de leña.

Y lloro yo. Ya que es muy caro,

el precio del silencio. Dios, da las palabras!

 

*********************************

 

Костер горел, и пламя пело

О Солнце и о гордости людей.

И голова моя горела

От горечи прожитых дней.

Мне скоро девять. Это вечность

В сравненьи с временем костра.

Но он согрел людей.

А я? <…>;

Костер заплакал, догорая.

С поленьев капает смола.

И плачу я. Ведь дорогая

Цена безмолвья. Боже, дай слова!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.