Caigut pres als peus dels teus ulls
resto ajagut xuclant l’amor
que d’ells regalimes.
Em trobo,
mossegant núvols de paper
on deixar paraules moixes
amb el plaer de recargolar-hi
uns moments propers
i tan d’hora distants.
Dels teus llavis
suplicant el petó，
resto en un infern d’espera
on veure’n d’ells el sabor
de la certesa de saber-me
a casa totalment.
Quan m’arrenques els mots
que de mi no cedeixen.

Jordi Pruñonosa i Sala