Entrevista a DANIEL RUIZ-TRILLO

Comencem a compartir un cicle d’entrevistes a diferents personalitats que d’alguna o altra manera han participat amb la nostra associació.

Aquí teniu la primera:

El pròxim dijous 28 de novembre, a les 7h del vespre, a la llibreria Bosch, del Passeig Maragall, 166, farem presentació del darrer poemari del genial poeta Daniel Ruiz-Trillo, SUAUS, de la que part dels beneficis aniran destinats a la nostra associació, per voluntat de l’autor, a qui li ho agraïm moltíssim.

Val a dir que en l’entrevista no esmentem el aquest últim treball, ja que si en voleu saber més us hi esperem dijous que ve.

1. Quin/s és/son el/s teu/s escriptor/s de referència?
Sempre m’han agradat molts els romàntics, des de Keats, Lord Byron o Verdaguer fins a Leopardi o Espronceda. També m’agraden molt els grans poetes catalans del segle XX (Martí i Pol, Brossa, Espriu, Carner, Vinyoli, Foix…) i, com no, n’hi ha moltes d’actuals que m’encanten,  algunes de les quals tinc la gran sort de conèixer, com ara la Rosa Maria Arrazola, la Sun Estarriol, la Cristina Company o la Marina Antúnez.
2. Què n’opines de la poesia que es fa actualment?
Actualment, la poesia és una eina de transformació social, que sap utilitzar les xarxes socials, les plataformes d’internet i els recursos que tenim per difondre’s i intentar arribar a més gent. A més, sempre marida molt bé amb altres arts. Sóc un fan de poetes actuals com Raimon Gil Sora, David Madueño, David Caño, Quim Ponsa o Lluís Bosch.
3. Què és per tu la poesia?
La poesia és una tarda al sofà i també un matí al parc, la poesia és un crit al cel i un bany al riu, la poesia és un gelat, una síndria, un croissant i una orxata, la poesia és donar vida i valorar les coses. La poesia és un recital al celler La Vinyeta. La poesia és la bellesa feta paraula o, si prefereixes, la paraula feta bellesa, una manera de dir als altres que els estimes i que estàs profundament agraït a la vida.
4. Coneixes el trastorn de l’autisme?
Una mica, poc, però gràcies a algú amb un cor com el teu he aconseguit perdre la por a mira de fit a fit gent com la teva filla, amb un somriure tan blau com un cel d’octubre i tan roig com una maduixa de primavera.
5. Què n’opines de la difusió amb cultura i en el teu cas, amb la poesia, per causes de conscienciació o divulgació d’un trastorn com l’autisme o d’altres (dis)capacitats?
Senzillament, posem a disposició d’altres veus la nostra, perquè així tot ressoni més i millor. Com deia la cançó d’Obrint Pas, «no estàs sol, no tingues por». Els grans beneficiats som nosaltres, i no pas les persones que pateixen, perquè el que rebem és tan gran que no té nom, com per exemple la teva ajuda incondicional. Em fa sentir més persona. Espero que la meva filla tingui un cor com el teu.
Gabriel Maria Pérez – Novembre 2019

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.