ENTREVISTA A CHICHARRO


Avui entrevistem al jove músic Willhelm Chicharro. Gran músic emergent amb una enorme projecció, els seus temes enganxen. El seu últim treball és l’EP «Encontró el norte, perdió el sur» compta amb col·laboracions com la de «El niño de la Hipoteca».

Aquí teniu el link del Yotube del seu anterior treball «Un Chicharro en el árbol»:
https://www.youtube.com/watch?v=Y-jWZxnuLYk

Quin/s és/son el/s teu/s músic/s de referència?
Vaig néixer escoltant la Oreja de Van Gogh perquè el meu pare n’era molt fan. Poc després vaig descobrir Estopa (es van convertir ràpidament en referents), Hombres G, El Canto del Loco… Amb 13-14 vaig passar per una època més punk escoltant música en anglès com The Offspring, Good Charlotte, Blink 182 i després vaig fer ràpidament el canvi a cantautors «antics» com Serrat i Sabina perquè la meva mare tocava moltes cançons seves a casa amb la guitarra. Amb 17 anys descobreixo Extremoduro i al·lucino. Només els escoltava a ells! I per fi, de rebot per youtube, descobreixo a El Niño de la Hipoteca i al Rafa Pons i entro en el món dels cantautors amb Kanka, Antílopez, Mundo Chillón i un sense fi de noms. Actualment estic escoltant molt tangos argentins i intentant investigar noves arrels sud-americanes. Així que referents molts i que varien amb el temps. Crec que per això no sé fer un sol estil de música.

Què n’opines de la música que es fa actualment?
Opino que hi ha molta oferta per a poca demanda. El sector underground puja amb molta força. Les xarxes socials han estat de gran ajuda per a molts. D’altres s’han quedat enrere i els hi costa més pujar per la falta de domini d’aquestes. De tota manera, el que val, acaba arribant al seu públic (o almenys confio que sigui així).

Què és per tu la música?
És una forma d’anar a molts psicòlegs alhora. Escrius una cançó, que és tot un procés i cadascú té el seu, i la comences a tocar davant de gent amb idees totalment diferents i reaccions variades. És molt divertit veure la cara del públic quan expliques una història i posteriorment la converteixes en forma de cançó.

Coneixes el trastorn de l’autisme?
Sí, el conec. Des que conec el Gabriel Maria Pérez m’he informat molt de l’assumpte. Intento ajudar a totes les causes benèfiques que puc ja sigui com a músic en concerts solidaris o com a persona (entenent la diferència del context), col·laborant amb el banc d’aliments, Creu Roja… 

Què n’opines de la difusió amb cultura i en el teu cas, amb la música, per causes de conscienciació o divulgació d’un trastorn com l’autisme o d’altres (dis)capacitats?
És importantíssim saber que la música és una eina massiva de comunicació a moltíssima gent. Molts músics arriben a pujar a escenaris davant de 1, 10, 100, 1000 i milers de persones i tenen l’arma de poder dir i difondre el que pensin. Són un altaveu de divulgació molt important i la majoria d’ells són persones amb ganes d’intentar anar en una direcció millor si a vegades ens desviem com a éssers humans.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.