Entrevista a la poeta CRISTINA COMPANY

Foto, Oscar Chocano Almanza

Quin/s és/son el/s teu/s poeta/es de referència?

Principalment la meva poeta de referència és la Montserrat Abelló. M’agrada la seva poesia breu i de llenguatge senzill i és aquest estil en el que millor expresso la meva poesia. Altres referències són de Ma. Mercè Marçal, Joan Brossa i Joan Salvat-Papasseit.

Què n’opines de la poesia que es fa actualment?

Jo penso que la poesia ha d’arribar perquè el lector la pugui fer seva i no s’avorreixi i deixi de llegir-ne. De poesia n’hi ha de totes formes però de la d’ara a mi m’agrada la que està ben construïda i és rica de vocabulari però que no necessiti un diccionari per entendre-la. La poesia massa rebuscada em deixa indiferent i no em fa sentir res. Però actualment s’està fent molt bona poesia també.

Què és per tu la literatura?

La literatura em va començar a interessar ja de gran. Mai havia estat bona lectora ni massa aficionada a la literatura quan era petita ni joveneta i jo crec que molta culpa era per les lectures obligatòries de l’escola o institut. No m’agradaven cap i se’m feia molt dur llegir-les. Sempre havia aprovat però mai gaudit. L’afició a llegir, a escriure, a expressar-me davant un full en blanc va començar a punt d’iniciar la cinquantena, però mai és tard per aprendre i deixar-se portar pels mots. Ara, no podria passar sense escriure i llegir.

Coneixes el trastorn de l’autisme?

El trastorn de l’autisme el vaig conèixer de veritat quan us vaig trobar a tu i a l’Àgatha. Fins llavors tenia la referència de coses que es comentaven i de la pel·lícula Rain Man. O sigui que en sabia ben poc. Conèixer a l’Àgatha em va obrir els ulls del que realment era l’autisme i entre les vostres xerrades i el que em vaig anar documentant, ara sé que és realment l’autisme, els graus que existeixen i les diferents varietats, encara que mai se’n sap prou i cada dia n’aprenc una mica més.

Què n’opines de la difusió amb cultura i en el teu cas, amb la poesia, per causes de conscienciació o divulgació d’un trastorn com l’autisme o d’altres (dis)capacitats? Doncs em sembla que és una forma d’apropar a la gent el que famílies com la teva es troba cada dia i des de fa molts anys. Per una banda cridem l’atenció amb tot el que es refereix a la cultura i per tant fem participar a la població d’actes que, a la vegada que promou música, poesia, dansa, pintura…, acosta el trastorn de l’autisme d’una forma planera i distesa, intentant normalitzar així un trastorn que també viu entre nosaltres. En quant a mi, que vaig la divulgació a través de la poesia, crec que és de la manera que jo puc expressar millor el que em transmet, per exemple, una tarda amb l’Àgatha. La poesia és l’expressió del sentiment i de l’experiència en qualsevol de les seves manifestacions

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.