Entrevista a JERONI PAGÁN

Foto by Ferran Descarrega

Avui entrevistem al pianista, compositor, arranjador i expert musical Jeroni Pagán (Jrx Planant a les xarxes socials).
Polifacètic en les seves composicions musicals que passen des de la música més intimista fins a cavalcar entre la clàssica, el jazz i el blues, amb col·laboracions i participacions en vàries bandes com «Qué pasa contigo, trio?», «Agustí Mas Blues» i haver fet arranjaments de grups tan importants en la història de la música com «Falsterbo Marí» i molts més.
Actualment és el cap d’estudis de l’Escola Superior de Música Jam Session de Barcelona.

El Jeroni participa al nou àlbum musical solidari «L’UNIVERS D’AGATHA» que es publicarà a la primavera, on hi participen 25 músics i del que es farà una presentació avançada el pròxim 29 de febrer a la sala New Fizz de Barcelona (Carrer Balmes, 83):

http://www.universagatha.org/#event|presentacio-no-oficial-nou-cd-lunivers-dagatha|202

Aquests són els liks de les seves xarxes socials:
https://www.facebook.com/jrxplanant
http://jrx-algaliaestudi.bandcamp.com/
http://algaliaestudi.blogspot.com/
https://soundcloud.com/algaliaestudi
http://www.algaliaestudi.com/

Quin/s és/son el/s teu/s músic/s de referència?
Aquesta és un pregunta que veig en moltes entrevistes i que al principi sempre llegia amb interès les diferents respostes però crec que el nostre bagatge està format per tot el que has escoltat al llarg de la teva vida. Me n’adono quan redescobreixes músics que feia temps que no escoltaves i notes la seva influència en les pròpies composicions. En el meu cas, el ventall és prou ample perquè abraça des de la música clàssica fins les noves tendències. 

Què n’opines de la música que es fa actualment?
És cert que el llenguatge musical és finit si no incorporem noves maneres, formes i tecnologies que enriqueixin la comunicació musical. Trobo però, que en l’actualitat tornen a haver-hi músics interessats en la interacció de tots aquests recursos per experimentar amb una música de sobrada qualitat. Ara, hi ha camins que no m’agraden i, en la meva opinió, empobreixen el panorama musical: música electrònica de consum feta amb l’única idea de guanyar diners i grups de músics mediocres que s’apunten a una moda que estigui funcionant amb la idea també de triomfar. Per sort, en aquestes dues categories, el recorregut és proporcional als seus estudis musicals… Però per mi, la tercera categoria encara és pitjor: els grups tribut, integrats normalment per músics més ben preparats que els músics de les bandes que tributen i que sí, que com a professionals tenen tot el dret de guanyar-se la vida però la seva aportació a l’evolució creativa de la Música és nul·la. Molta culpa la tenen els mànagers que no arrisquen, però en definitiva és una manca d’educació i cultura musical estesa arreu, que no ajuda a que els músics afavoreixin la seva visió creativa i avancem cap a noves tendències amb bases fermes i interessants. 

Què és per tu la música?
Per mi és la meva vida. De petit vaig començar a estudiar-la, em va escruixir i ja mai més l’he deixada. I espero que ella no em deixi a mi. Però a part de la meva relació personal amb ella, també és un llenguatge universal, frase trillada però talment certa perquè si coneixes el seu idioma pots interactuar amb qualsevol músic del planeta sense necessitat de comunicació verbal. La Música, a més, interactua amb les nostres neurones i les fa reaccionar, tal com demostren els darrers estudis neuronals. Potser no sana però és una eina molt poderosa en l’ajuda als pacients amb discapacitats mentals.

Coneixes el trastorn de l’autisme?
Sí. Malauradament la meva cosineta en pateix. I gràcies a la feina del meu cosí i cap d’Univers Àgatha, ens hem anat sensibilitzant i aprenent tot el que se sap d’aquest trastorn. Això em va ajudar, per exemple, amb un alumne amb diagnòstic d’asperger per poder entomar la meva relació amb ell com a professor. Quan al principi dic malauradament, em refereixo en el seu patiment quan s’enfronta a una societat que no està pensada per lidiar amb persones amb trastorns. Però ella és un encant que et menjaries a besades. I com no, el nostre mitjà de comunicació és la música: quan sap que hi sóc a prop, espera pacientment que em posi al piano i li improvisi melodies senzilles. Aleshores, s’emociona i canta. Però també és crítica i si no li agrada, fa mitja volta i desapareix. Un amor!!

Què n’opines de la difusió amb cultura i en el teu cas, amb la música, per causes de conscienciació o divulgació d’un trastorn com l’autisme o d’altres (dis)capacitats?
Tot un encert i que cal recolzar molt més. De fet, se n’hauria de fer sempre i en qualsevol situació per tal de conscienciar la nostra societat. Si a més, ho fas a través de la cultura, la incidència és més plena perquè sóc del parer que una societat més culta i educada ens farà ser millors persones.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.