Entrevista a FRANCESC XAVIER SIMARRO MONTANÉ

F.X.S.: “Hauríem de seure i repensar les idees, els conceptes que s’amaguen rere paraules com: normal, capacitat… “

L nostra nova entrevista li hem fet al gran escriptor multi-premiat Francesc Xavier Simarro Montané.
Amb un ampli currículum, ha participat en diverses antologies, revistes literàries, diaris, etc.
És autor dels llibres: Poemes des de la vorera (Abadia Editors, 2005), La deriva del camí (Editorial Òmicron, 2008), La roda de l’afilador (Setzevents Editorial, 2010) Tocat pel temps (Setzevents Editorial, 2012), Passatger (STONBERG Editorial, 2014) i Parèntesi (STONBERG Editorial, 2015), La vida està en perill (Edicions Tremendes, 2018).

Aquest és el seu Facebook:
https://www.facebook.com/francescxavier.simarromontane/about?lst=100001096971699%3A1822137235%3A1583619936

Quin/s és/son el/s teu/s poeta/es de referència?
Començo explicant els títols que ara mateix estic llegint: “Les dones i els dies” d’en     Gabriel Ferrater, “Perennia” de na Mònica Miró Vinaixa, i “Poemes de Nadal i de Setmana Santa” d’en David Jou.
Llegeixo en funció de l’espai físic concret i del moment del dia.
Quan treballo, aquestes darreres setmanes, llegeixo “Les dones i els dies”. A la nit, abans d’apagar el llum de la tauleta, “Perennia”, i els matins de dissabte i de diumenge, “Poemes de Nadal i de Setmana Santa”.
Com a referents puc citar: en Joan Vinyoli, na Maria Mercè Marçal, en Ponç Pons, Francesc Garriga Barata, Feliu Formosa, Joan Brossa, i en Pere Rovira.

Què n’opines de la poesia que es fa actualment?
N’hi ha d’estils ben variats. Òbviament, es pot triar. Tot i que són escriptores de llarga trajectòria  m’interessen, i segueixo, dues autores que han publicat recentment: Dolors Miquel i Marta Pessarrodona. De generacions més joves puc citar: Laia Noguera i na Mireia Calafell.
Cada lector ha de trobar l’autor amb qui millor connecti. Una paraula, un vers, un poema en concret poden despertar, suggerir, amansir o inquietar la ment. No parlo només d’emocions i de sentiments. La poesia pot generar pensament, idees, dubtes.

Què és per tu la literatura?
L’espai de les paraules i de les idees. El món de la lectura i de l’escriure. Un art, un ofici, una dedicació. Un univers de cultura escrita al nostre abast. Un camí d’exploració.

Coneixes el trastorn de l’autisme?
Certament. Vaig conviure amb alumnes afectats pel Tea (Trastorn Espectre Autista) durant uns quants anys. Era tutor d’una Usee (Unitat Suport Educació Especial) en una escola pública ordinària. Onze cursos treballant i convivint amb els nens i les seves famílies.

Què n’opines de la difusió amb cultura i en el teu cas, amb la poesia, per causes de conscienciació o divulgació d’un trastorn com l’autisme o d’altres (dis)capacitats?
Cal explicar en què consisteix el Tea. Com afecta a les persones i als seus familiars. Cal fer-ne difusió per anar esborrant malfiances. No és infreqüent veure casos de rebuig, de no acceptació de persones amb aquesta diversitat funcional. El camí vers una societat inclusiva és llarg. La cultura pot ajudar a construir noves maneres de pensar. Hauríem de seure i repensar les idees, els conceptes que s’amaguen rere paraules com: normal, capacitat.
El desconeixement sobre el Tea crea prejudicis. Els entorns urbans s’haurien d’adaptar, però especialment, fora bo educar la nostra mirada sobre les persones.

Un comentario en “Entrevista a FRANCESC XAVIER SIMARRO MONTANÉ

  1. La poesia ens apropa sempre a la realitat que mira, des d’un lloc únic, sense judici, pura percepció de l ésser i per això pot rescatar TOT i a TOTS. Gràcies, Xavier

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.