MELANGIA – Joan Verdaguer

images[10]

https://www.facebook.com/joan.verdaguer.12?fref=ts

 

Quantes llàgrimes vessades

ha deixat anar aquest núvol meu;

que ara tinc perduda la mirada

i el meu rostre és d’un home vell.

 

Tinc el cor trencat,

fet de bocins de gebre

i com un arbre congelat

només plora en hores de lleure.

 

Avui les llàgrimes

s’han assecat en el paper,

poemes que volien nàixer

s’han quedat en un no res.

 

Quant de sentiment trencat

per dolços cants de sirena,

aquells que sempre havia escoltat

quan naixia la lluna plena.

 

I ara que em tenen lligat

com un esclau entre cadenes,

recorro pels vells paranys

per trencar de nou ses fronteres.

 

 

 © Joan Verdaguer

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.