Des d’un món paral·lel
les imatges s’acumulen
en sensacions i vivències
espurnes d’amor, carícies
i pensaments vetats, soferts.
No hi ha temps per tristeses
ni paraules per retrets,
tan sols noves imatges
per recórrer un món nou,
ple d’obstacles per saltar
buits que cal omplir d’amor.
Un voldria connectar sensacions
però les distàncies són profundes
plenes de temors i preguntes
que no es poden resoldre
tan sols amb voler-ho.
Pas a pas i segon a segon
aquestes distàncies minven
per ser un recull de complicitat,
un ser i no ser en cada moment
on un petó pot ser felicitat
o una paraula ser esperança.
No cal mirar el futur amb por
la llum del Sol surt cada dia
i l’esperança mai s’acabarà.
Josep Maria Repullés.
Es precios, un peto