Des d’un món paral·lel

les imatges s’acumulen

en sensacions i vivències

espurnes d’amor, carícies

i pensaments vetats, soferts.

No hi ha temps per tristeses

ni paraules per retrets,

tan sols noves imatges

per recórrer un món nou,

ple d’obstacles per saltar

buits que cal omplir d’amor.

Un voldria connectar sensacions

però les distàncies són profundes

plenes de temors i preguntes

que no es poden resoldre

tan sols amb voler-ho.

Pas a pas i segon a segon

aquestes distàncies minven

per ser un recull de complicitat,

un ser i no ser en cada moment

on un petó pot ser felicitat

o una paraula ser esperança.

No cal mirar el futur amb por

la llum del Sol surt cada dia

i l’esperança mai s’acabarà.

 

 

Josep Maria Repullés.