MARC – Josep Maria Sarabia

images[2]

http://www.laploma.org/es/index.php

El veia cada dia, al parc,  l’acompanyava una dona encara jove, probablement la mare, sempre seien al mateix banc, la dona obria una bossa de la que en treia una carmanyola. Amb infinita paciència li anava donant cullerades del contingut al nen que es resistia a ingerir l’aliment.

L’operació de donar-li el menjar durava força estona, quan acabaven el nen s’asseia a terra i començava a amuntegar pedretes, gairebé totes de la mateixa mida, ni massa grans ni massa petites, mentrestant la dona no parava de parlar-li, des del lloc on jo era no podia entendre que li deia, però per l’expressió del rostre deduïa que eren paraules tendres i dolces, el nen no semblava que se n’assabentés del que li deia la dona, absort com estava en la seva tasca d’amuntegar pedretes.

Va arribar la tardor i molts dies, si plovia o feia fred, la dona i el nen no apareixien pel parc, va passar tot l’hivern sense que hi anessin ni una sola vegada.

Per fi, quan ja la primavera era alguna cosa més que una prometença de bon temps els vaig veure arribar, ocuparen el banc de sempre, repetiren les rutines del menjar amb els problemes de costum, com feien abans el nen, que havia crescut considerablement, tornà a la tasca, interrompuda durant l’hivern, d’amuntegar pedretes, quan en tingué una bona quantitat va fer una cosa insòlita, les agafà amb les dues mans, caminà fins el banc on jo era i me les donà mentre em deia parlant amb certa dificultat:

-Té, són per a tu.

La dona s’havia aixecat i va córrer darrera el nen, cridant-lo:

-Marc, no molestis al senyor!

Ella va arribar al nostre costat just per a sentir les paraules del nen i la meva resposta de gratitud, em mirà amb els ulls lluents dient-me:

-A vostè li he de donar les gràcies, avui en Marc a fet un gran progrés.

Vam estar parlant una estona, em digué que en Marc, com jo suposava era el seu fill, patia una disfunció cognitiva, era autista, el fet de portar-me les pedretes i parlar-me representava un progrés molt significatiu en el desenvolupament del nen, a partir d’aquell moment en Marc i jo ens férem amics, cada dia m’oferia un grapat de pedretes que jo agraïa com si fos un Tresor.

 

novembre 2014                                              Josep Mª Sarabia

 

 

 

Un comentario en “MARC – Josep Maria Sarabia

  1. Bon dia Josep Mª,
    Soc la mare d’un noi autista, m’agradat molt el teu relat.
    M’ha emocionat perque m’ha fet recordar lo gratificants que eren aquest petits/grans progresos que feia, et saltaven les llagrimes d’alegria en veure aquests insignificants però importantisims pasos endevant que era capaç de fer.
    Recordo el dia que després de moltes vegades d’anar a un happypark, li va tornar una pilota a un nen, vaig haver de marxar corrent al lavabo a plorar con una magdalena¡¡¡
    Es fan grans i a vegades oblides el llarg camí i l’esforç que han hagut de fer i fan per estar en una societat tan hostil per ells.
    (perdona el meu català)
    Una abraçada.
    Montse

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.