UN MUR DE SILENCI – Dr. Carlos Bayod Serafini

BAYOD-SERAFINI-2007[1]

 

http://www.bayodserafini.com/

 

Visc darrere d’un mur de silenci,

o en els reflexes d’una realitat aliena

 

Els meus pensaments reposen

guardats i silenciosos

darrera d’un mur

quasi tan alt com el meu silenci

 

nomes trencat

-si en algun instant traspasso aquest mur-

 

pel vol de les papallones

dibuixant en l’aire

ritmes i cançons

 

que, algun cop,

                        -quasi sense adonar-me’n-

remouen el garbell

del meu trossejat pensament

 

i després…

 

de nou el silenci

 

El meu silenci

és el silenci del no-res

el silenci del tot

el silenci del estar vivint sense mi…

 

jo sóc qui soc

però no ho dic

només o visc

només ho pateixo

-com sempre, en silenci-

 

Sóc com un mar pla

on vent i aigua no juguen

 

i no hi ha soroll

ni escuma

ni reflexes

ni colors

-ni vida entre les meves vides-

 

res es relaciona amb res,

cada part de mi

es solitària

i no s’alimenta de les altres

 

Estic fet a trossos

esperant que algú mels uneixi

i els faci fluir

dintre meu

 

i poder ser “Tot” i “Un”

com un déu

 

ara sóc,

tan sols,

com una humanitat desavinguda

-on ningú es parla amb ningú

 i on tothom espera que ho faci jo-

 

Però dins d’aquesta solitud

resta una part de mi

capaç de traspassar els murs

i donar veu al silenci

 

el meu esperit es viu

només necessita que connectin

les seves engrunes

i li donin l’alè de vida

-potser a través de l’alè unificador de l’Art-

 

Mentrestant,

jo estic aquí,

sense mi

            …i espero

 

 

Carles Bayod Serafini

        Març de  2014

«Poema inspirat en l’Àgatha

i guanyador d’una Gran Medalla

en els Jocs Florals de 2014

de la Ginesta d’Or a Perpinyà»

 

2 comentarios en “UN MUR DE SILENCI – Dr. Carlos Bayod Serafini

  1. És una sort tenir l’oportunitat de poder assaborir poemes tan extraordinaris com el que acabo de llegir.

    Gràcies i felicitacions, Dr. Bayod!

    1. Paraules plenes de saviesa i humanitat i que reflecteixen a base de bé el no viure dels autistes, com el meu fill de 40 anys afectat de la Síndrome d’Asperger…
      Enhorabona Dr. Bayod!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.