UN MÓN DIFERENT – Josep M. Repullés

 

DISCAPACIDAD 18 DÍA DEL ASPERGER ÚN[2]

 

La Sandra vivia a la muntanya en un poblet molt petit. Des de el jardí es veia el llac i el bosc arribava a acaronar la teulada de la casa. Podia escoltar les flors, els arbres i entendre’s amb els ocells i els peixos. Moltes vegades s’asseia al costat del tronc del vell roure i ell li explicava les histories del bosc, de la vall, de l’herba i de les papallones. Histories plenes de llum i color. Però hi havia un problema, per l’altra gent la Sandra era diferent. Molts cops es quedava quieta mirant per la finestra de la casa, sense dir res, encara que en el fons escoltava cada soroll que l’envoltava, però molta gent no ho entenia.

A l’escola es podia quedar observant els núvols que al passar li explicaven contes d’altres parts del món, vivències que havien tingut i nous idiomes que ella no entenia, però que a força de escoltar-los sabia que volien dir. Mentre la professora intentava aconseguir la seva atenció mentre explicava coses, que a la Sandra, la veritat, no li interessaven.

A casa seva era un altra cosa, els seus pares i els seus avis se l’estimaven amb bogeria i encara que era difícil a vegades aconseguir la seva atenció, el seu amor omplia els buits que les paraules no omplien.

Un dia estava asseguda al costat del tronc del roure mirant el llac de la vall, quan un home vell va entrar per la tanca del jardí. Es va apropar a la Sandra i ella se’l va mirar amb els seus ulls blaus. Ella no el veia com un home vell sinó un jove ros que desprenia una llum estranya, quasi hipnotitzant

– Hola Sandra, em dic Jan i crec que ens coneixem.

– És veritat, si! He somniat alguna vegada amb tu.

– He vingut per saber si vols venir amb mi.

– Jan, sé que sóc una mica diferent als altres, però no podré venir amb tu.

– I perquè? Allà a on aniries estaries millor. Tots som com tu.

– Pot ser si, però l’amor que tinc a casa meva no el tindré en lloc.

– Però et diran que ets rara, et miraran fent veure que no et veuen, fins i tot       s’apartaran de tu.

-No és veritat. Les persones són molt més bones del que et penses i el món a on estic és, tan bonic. Les plantes em regalen la seva olor. El vent i els núvols m’expliquen boniques històries. Els peixos i l’aigua m’emmirallen, i els petons i carícies dels meus, m’omplen de felicitat. Què més podria demanar?

– Mirant-ho així sé que no et podríem donar res millor. Però si algun dia vols venir amb nosaltres tan sols has de dir el meu nom tres vegades i estaré al teu costat.

– Així ho faré, encara que ho dubto.

Els pares havien estat veien, encuriosits, com el vell parlava amb la seva filla i quan ell va marxar van baixar al costat de la Sandra i li van preguntar…

– Què volia aquest senyor?

– I la Sandra tan sols els hi va tornar un somriure.

 

Josep Maria Repullés

 

 

 

 

 

 

 

Un comentario en “UN MÓN DIFERENT – Josep M. Repullés

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.