https://www.facebook.com/julia.badalbasto?fref=ts

Aquell fred glaçava l’ànima.

Caminava amb pas decidit. Havia quedat al Forn Castells amb la Rakel, la seva íntima amiga a la Facultat.

Ja feia anys que no es veien: el treball, els fills, la vida al capdavall.
De sobte, la remor d’unes veus a l’altre vorera: algú increpava a una dona jove i la seva criatura. Preferí no involucrar-se.

Quan arribà al forn la dona jove amb la criatura li alçà la mà: era la Rakel.

Es donaren una forta abraçada, petons; la criatura semblava absent…

-No facis aquesta cara, et presento en Pau el meu fill.

S’ adonà que el nen tenia autisme…

Sovint ens aïllem en un castell de gel.

Julia Badal Basto