REBEL – REBELDE Gabriel Maria Pérez

DSCF4653

http://yetibarna.blogspot.com.es/

 

Porta uns dies que està rebel, sí.

Aquests dies es posa seriosa i comença a bellugar les culleretes que té lligades al braç sense aturar-se, a una velocitat endimoniada.

Resulta difícil d’arribar a entendre com és possible que no s’obri un ull amb algun cop, més d’una vegada.

De més petita sí s’havia colpejat i era inevitable una llarga estona amb l’ull vermell, inflat i tancat.

Sí, porta uns dies que està rebel, contra un no sé què, però està rebel.

Probablement sia una manera de manifestar la seva recent vinguda adolescència.

Salta molt i dóna puntades al terra i, sobretot, dóna forts cops als armaris, a les portes.

Tot es converteix en una percussió rítmica que acaba posant-nos els nervis de punta a tota la família.

I ja pots provar de calmar-la… o cridar-li, para! si us plau, para!

No hi ha manera.

Ella és així… et deixa els nervis de punta i continua amb el seu concert personal, aliena als altres que estan amb ella.

Pobres veïns! pensem a casa. Quina paciència han de tenir amb nosaltres, però… és que poca cosa podem fer!

Li poso música per tranquil·litzar-la i pica de peus al terra sense miraments.

L’abraço amb força per relaxar-la(als nois amb autisme els relaxa que els abracin amb força), però no serveix per res… ella continua amb el concert, amb la seva rebel·lia.

De sobte, quan sembla que ja estàs aconseguint inhibir la tortura per a les teves oïdes, per els teus trencats nervis, te n’adones que s’ha fet el silenci.

T’aixeques de la cadira, la crides(no et respon, de fet mai ho fa), te’n vas a la teva habitació i la trobes tota recargolada al teu llit: s’ha adormit.

Quina pau!

 

Gabriel Maria Pérez, Maig 2015 

*******************************************************************

Lleva unos días que está rebelde, sí.

Estos días se pone seria y empieza a mover las cucharillas que tiene atadas al brazo sin detenerse, a una velocidad endiablada.

Resulta difícil llegar a entender cómo es posible que no se parta un ojo de algún golpe, más de una vez.

De pequeña sí se había golpeado y era inevitable un largo rato con el ojo rojo, hinchado y cerrado.

Sí: lleva unos días que está rebelde, seguramente contra un no sé qué, pero está rebelde.

Probablemente sea una manera de manifestar su recient venida adolescencia.

Salta mucho y da patadas al suelo y, sobre todo, da fuertes golpes a los armarios, a las puertas.

Todo se convierte en una percusión rítmica que acaba poniéndonos los nervios de punta a toda la familia.

Y ya puedes intentar calmarla, o gritarle ¡para! ¡por favor, para!

No hay manera.

Ella es así … te deja los nervios de punta y continúa con su concierto personal, ajena a los otros que están con ella.

¡Pobres vecinos! pensamos en casa. ¡Qué paciencia deben tener con nosotros! pero … ¡es que poco podemos hacer!

Le pongo música para tranquilizar-la y patalea el suelo sin miramientos.

La abrazo con fuerza para relajarla(a los chicos con autismo les relaja que los abracen con fuerza), pero no sirve para nada … ella continúa con su concierto, con su rebeldía.

De repente, cuando parece que ya estás consiguiendo inhibir la tortura para tus oídos, para tus rotos nervios, te das cuenta que se ha hecho el silencio.

Te levantas de la silla, la llamas (no te responde, de hecho nunca lo hace), te vas a tu habitación y la encuentras acurrucada en tu cama: se ha dormido.

Qué paz!

 

Gabriel Maria Pérez, Mayo 2015

 

 

 

3 comentarios en “REBEL – REBELDE Gabriel Maria Pérez

  1. Bell relat d’una realitat que a vegades exaspera, sí. Però que no exaspera el vent quan xiula fort i tot trontolla? O que no espanta la mar embravida? La natura té els seus moments. I l’Àgatha transparenta els seus moments.

  2. Com la vida mateixa. Es primavera i la primavera la sang altera. Es temps de canvi i de transicions internes. Com ho pot expressar? Donant cops aquí i allà. Dorm la seva pau, calla el silenci que no em deixa sentir la meva veu interna. Trontolla el meu cap com un huracà que va de camí a tifó.
    No vull sortir, vull continuar amagada.
    La cara tapada, encara no estic preperada per revelar a tot el món la bellesa de la meva llum. L,univers es el meu guia. Pare soc aqui!!!!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.