https://www.facebook.com/montse.cercosfarreny
La presó de l’angoixa
encadena la meva ànima,
intento endinsar-me
cercant la sortida del laberint
on la vida t’ha condemnat.
A voltes les llàgrimes em vessen
mentre la incertesa continua
fuetejant el meu caminar.
Et contemplo alegre
dins de l’univers que t’has creat.
Ànima pura i neta somrient a cada pas.
Mentre la teva absència i jo ens donem la mà.
La presó de l’angoixa
Encadena la meva ànima
Montse Cercós Farreny
Bell i emotiu poema que arriba a l’ànima.
Felicitats, Montse!
La presó de l’angoixa
Encadena la meva ànima mentre la incertesa continua,
Un poema preciós, que en llegir-lo t’esborrona, m’agrada moltíssim