Imatge des de:  ca.freepik.com

 

Han sargit les hores,

una camisa per vestir

l’espera del que s’esdevé.

Cofoia i emmelangida

la roba tapa el temps,

escalfa i abriga

amb la incertesa i el neguit.

Cordats, estan els records,

nuats, trau endins.

Ara, en nit de color,

descorda, pitrera avall,

un rosari de paraules oloroses!

Un brogit de mots estimables

llevats d’una vetlla desperta.

Desperta doncs, sentit!

Desperta, i alerta, nit!

Què no es dorm, ni riu

quan amb la calor

ja no hi ha qui viu.

 

 

Jordi Pruñonosa