JUST DAVANT – Cèsar Bladé

puerta1e[1]

miriangoth.blogspot.com

La vida és just davant d’aquesta porta,
la porta de sortida on calla el teu silenci,
tot comença de nou a l’aire lliure
i lliures son els éssers absents de fronteres.
Només a un pas dels altres,
tocar amb els teus dits els teus somnis
obrint els braços tot buscant dreceres
que et portin on calgui pel camí de l’amor.

 Cèsar Bladé i Barceló

2 comentarios en “JUST DAVANT – Cèsar Bladé

  1. Bonic. Aquesta porta em recorda aquella que surt al final de la peli «El show de Truman»…..Quina distància sembla que hi ha,sovint,entre un mateix i els altres,sí.
    El camí de l´Amor,obrint els braços-com molt bé escrius- ens acosta.La comunicació amb el cor.
    M´ha agradat molt la primera frase del teu poema. Tot el poema,de fet. Gràcies,
    Valentina.

  2. molt expressiu el poema, t’enviaré un poema de la porta tancada que vaig fer d’ un record meu de petita quen vaig quedar orfe de pare

    Una ratlla com un fil de llum sota la porta / en la quietud blanca de les hores de la nit/
    No puc entendre/que davant d’una porta tancada es faci present la mort.
    Sobrevé a la matinada/quan no hi ha ningú a casa / s’endinsa a través dels murs, pels balcons entreoberts/ apaga el llum i deixa el silenci/ escrit a les parets .
    Avuí, la solitud de l’angel i el xioprer seran /les notes deln piano /les teves mans callades ja per sempre.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.