AL DIA – Rosa Codina i Costa

DSCF5091

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/codina-costa-rosa

 

Àgatha, la nena cabells bruns,

en el seu rostre,

dibuix línies expressives,

línies d’ella,

que ningú més no manifesta,

úniques en l’alba blanca.

Mou el seu món,

impropi per un altre ser.

Dins de l’òrbita incògnita, ignorada,

cal recercar-hi àvidament,

per forjar-li un cos, per entendre’l,

al dia que diu: vida ésser humà.

……

Al dia, la nena rossa,

en el seu rostre,

hi pinta els llavis

encesos de cançons.

Cançons de vida,

cançons que ningú més no canta.

Mou el seu món, encara impropi,

per aprendre a ser.

Confia que l’alba sigui blanca;

amb les seves mans la pintaria

per forjar-li un cos,

al dia que diu: vida, ésser humà.

Joies primeres, creades per l’amor,

totes dues, l’amaren, l’assaonen , el magnifiquen;

són volgudes, estimades, zelosament protegides.

Innocents pertanyen al seu Univers.

 

 

 

Rosa Codina i Costa

 

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.